viernes, 15 de marzo de 2019

MAI NO DEMANÍ RES

Imagen FB de Pere Bessó







MAI NO DEMANÍ RES




Hallo una extraña forma, está muy rota
y sucia mi camisa
y ya no tengo nada, esto es horrendo.
César Vallejo




Res no tinc de les tantes maneres de la son, excepte els matins que envaeixen els meus sentits. Res no demaní més enllà de l’aire, malgrat la meua nuesa trencada de cansament. Només he pogut viure amb el dol de l’home, amb l’abandó de tants hiverns. Cada dia he sigut invisible, al costat del territori fosc i indiferent. Quantes maneres de ser en l’oblit i el martiri! Mai no demaní res que no fóra una finestra per a la meua infància successiva, unes sabates de senzillesa per a les campanes, un ocell per a l’arbre, una flassada per al fred. De tota la claredat de l’ànima, em resta la foscor de la teua boca i els meus genolls. I una mica de gebrada de granit arraulida al meu tòrax.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




JAMÁS PEDÍ ALGO




Hallo una extraña forma, está muy rota
y sucia mi camisa
y ya no tengo nada, esto es horrendo.
César Vallejo




Nada tengo de las tantas formas del sueño, salvo las mañanas que invaden mis sentidos. Nada pedí más allá del aire, pese a mi desnudez rota de cansancio. Sólo he podido vivir con el luto del hombre, con el abandono de tantos inviernos. Cada día he sido invisible, junto al territorio oscuro e indiferente. ¡Cuántas formas de ser en el olvido y el martirio! Nunca pedí algo que no fuera una ventana para mi infancia sucesiva, unos zapatos de sencillez para las campanas, un pájaro para el árbol, una cobija para el frío. De toda la claridad del alma, me queda la oscuridad de tu boca y mis rodillas. Y alguna escarcha de granito acurrucada en mi tórax.
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga

No hay comentarios: