Imagen FB de Pere Bessó
MAI NO DEMANÍ RES
Hallo una extraña forma,
está muy rota
y sucia mi camisa
y ya no tengo nada, esto es horrendo.
César Vallejo
y sucia mi camisa
y ya no tengo nada, esto es horrendo.
César Vallejo
Res no tinc de les
tantes maneres de la son, excepte els matins que envaeixen els meus sentits.
Res no demaní més enllà de l’aire, malgrat la meua nuesa trencada de cansament.
Només he pogut viure amb el dol de l’home, amb l’abandó de tants hiverns. Cada
dia he sigut invisible, al costat del territori fosc i indiferent. Quantes
maneres de ser en l’oblit i el martiri! Mai no demaní res que no fóra una
finestra per a la meua infància successiva, unes sabates de senzillesa per a
les campanes, un ocell per a l’arbre, una flassada per al fred. De tota la
claredat de l’ànima, em resta la foscor de la teua boca i els meus genolls. I
una mica de gebrada de granit arraulida al meu tòrax.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
JAMÁS PEDÍ ALGO
Hallo una extraña forma,
está muy rota
y sucia mi camisa
y ya no tengo nada, esto es horrendo.
César Vallejo
y sucia mi camisa
y ya no tengo nada, esto es horrendo.
César Vallejo
Nada tengo de las
tantas formas del sueño, salvo las mañanas que invaden mis sentidos. Nada pedí
más allá del aire, pese a mi desnudez rota de cansancio. Sólo he podido vivir
con el luto del hombre, con el abandono de tantos inviernos. Cada día he sido
invisible, junto al territorio oscuro e indiferente. ¡Cuántas formas de ser en
el olvido y el martirio! Nunca pedí algo que no fuera una ventana para mi
infancia sucesiva, unos zapatos de sencillez para las campanas, un pájaro para
el árbol, una cobija para el frío. De toda la claridad del alma, me queda la
oscuridad de tu boca y mis rodillas. Y alguna escarcha de granito acurrucada en
mi tórax.
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga
No hay comentarios:
Publicar un comentario