sábado, 23 de febrero de 2019

HE EIXIT A LA PORTA

Imagen FB de Pere Bessó





HE EIXIT A LA PORTA




He salido a la puerta,
y me dan ganas de gritar a todos”…
César Vallejo




Muir en aquestes vesprades de miratge: hi ha càntics en el rovell i ventalls d’aspre resplendor. Un sent la creu en qualsevol banda i les paraules esmolades pujant a l’arbre de la vida. Davant de tanta veritat a mitges i enfrontaments, qui valida els somnis, qui es converteix en botxí, qui té l’afrodisíac per a abastar la suprema gràcia dels trossets de flassades i dolçaines? En la lluita trencadissa dels contraris, la prolongació publicitària dels fanatismes a la llum d’incessants verticalitats. Contrari a tot el que es diu, el dogma mata les il·lusions.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





HE SALIDO A LA PUERTA




He salido a la puerta,
y me dan ganas de gritar a todos”…
César Vallejo




Muero en estas tardes de espejismo: hay cánticos en el moho y abanicos de áspero resplandor. Uno siente la cruz en cualquier parte y las palabras afiladas subiendo al árbol de la vida. Ante tanta verdad a medias y enfrentamientos, quién valida los sueños, quién se convierte en verdugo, quién tiene el afrodisíaco para alcanzar la suprema gracia de los trocitos de cobijas y dulzainas. En la lucha quebradiza de los contrarios, la prolongación publicitaria de los fanatismos a la luz de incesantes verticalidades. Contrario a todo lo que se dice, el dogma mata las ilusiones.
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga


No hay comentarios: