jueves, 17 de enero de 2019

DAMUNT DE TERRA

Imagen FB de Pere Bessó





DAMUNT DE TERRA




Només l’ofec damunt d’aquesta terra: desmesurades cendres beatifiquen el camí. Encara tinc ànima i innocència per a abraçar les fulles que cauen del cor alienat de les cuques de llum. (Un vaga enmig de la simplicitat de tant cadàver tractant de trobar l’absolut.) Demà sempre hi haurà foc encara que repose la brasa en monòleg remot.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




SOBRE TIERRA




Solamente el ahogo sobre esta tierra: desmedidas cenizas beatifican el camino. Aún tengo alma e inocencia para abrazar las hojas que caen del corazón enajenado de las luciérnagas. (Uno vaga en medio de la simpleza de tanto cadáver, tratando de encontrar el absoluto.) Mañana siempre habrá fuego aunque repose la brasa en monólogo remoto.
.
Del libro “Paradise road”, 2019
©André Cruchaga

No hay comentarios: