viernes, 20 de diciembre de 2019

DESPULL ÍNTIM

Imagen FB de Pere Bessó




DESPULL ÍNTIM




Cec el rostre en la seua volada, ens mosseguen els espais del buit i aquella flassada resignada a contindre el vol. En la flor de sal de la ràfega, el soroll agònic dels porus entre dues ombres reflectides en el vitrall íntim de la lluerna. Ja en l’alè, trau el cap el caliu merescut dels besllums: el despull i el proper vertigen.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




DESPOJO ÍNTIMO




Ciego el rostro en su vuelo, nos muerden los espacios del vacío y aquella cobija resignada a contener el vuelo. En la flor de sal de la ráfaga, el ruido agónico de los poros entre dos sombras reflejadas en el vitral íntimo del tragaluz. Ya en el aliento, se asoma el merecido rescoldo de los destellos: el despojo y su próximo vértigo.
.
Del libro: Precariedades, 2019
©André Cruchaga

NOMÉS INFINIT

Imagen FB de Pere Bessó





NOMÉS INFINIT




Al peu de l’ull blau de l’infinit, la set intemporal de pujar les escales i arribar a la fragància irredempta de l’encaix: ací el tràngol en una gota emmurallada de semen, o aquella albor frenètica a la riba del tall on despunta el dia amb les seues noves paraules.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




SOLO INFINITO




Al pie del ojo azul del infinito, la sed intemporal de subir las escaleras y llegar a la fragancia irredenta del encaje: ahí el trance en una gota amurallada de semen, o aquel albor frenético a la orilla del filo donde despunta el día con sus nuevas palabras.
.
Del libro: Precariedades, 2019
©André Cruchaga


jueves, 19 de diciembre de 2019

ALBA DE LA MORT

Imagen FB de Pere Bessó





ALBA DE LA MORT




És trist l’alba davant de l’ull de la mort: sona la fusta com un vaixell quiet en la nuesa minvant de la llum. A estones ens crema la boca seca de l’encens, la pedra al coll i el paisatge amb monticles d’escarment. Inert el dard de l’opacitat en les randes, espectral l’ocell que ens delata en la negra ofrena del temps atzarós. En la deshora només el joc de l’ànsia amb la seua fúria d’armadura.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




ALBA DE LA MUERTE




Es triste el alba frente al ojo de la muerte: suena la madera como un barco quieto en la desnudez menguante de la luz. A ratos nos quema la boca seca del incienso, la piedra al cuello y el paisaje con montículos de escarmiento. Inerte el dardo de la opacidad en los encajes, espectral el pájaro que nos delata en la negra ofrenda del tiempo azaroso. En la deshora solo el juego del ansia con su furia de armadura.
.
Del libro: Precariedades, 2019
©André Cruchaga

AL CAP I A LA FI EL BATEC

Imagen FB de Pere Bessó





AL CAP I A LA FI EL BATEC




Al cap i a la fi el batec cau on arriba la nit, on s’alça l’immòbil per a deixar de ser carn viva, on mussita la sang seca: oneja en l’entranya de cendra la imminència de les aigües trencades i el desvetlament sobre un mur antiquíssim. A l’ull, la rosa fins al coll de la set. La dent mossega el pètal romput dels minuts respirats.
.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




AL CABO EL LATIDO




Al cabo, el latido cae donde llega la noche, donde se alza lo inmóvil para dejar de ser carne viva, donde musita la sangre seca: ondea en la entraña de ceniza la inminencia de las aguas rotas y el desvelo sobre un muro antiquísimo. En el ojo, la rosa hasta el cuello de la sed. El diente muerde el pétalo roto de los minutos respirados.
.
Del libro: Precariedades, 2019
©André Cruchaga