Imagen FB de Pere Bessó
AL
CAP I A LA FI EL BATEC
Al cap i a la fi
el batec cau on arriba la nit, on s’alça l’immòbil per a deixar de ser carn
viva, on mussita la sang seca: oneja en l’entranya de cendra la imminència de
les aigües trencades i el desvetlament sobre un mur antiquíssim. A l’ull, la
rosa fins al coll de la set. La dent mossega el pètal romput dels minuts
respirats.
.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
AL CABO EL LATIDO
Al cabo, el latido
cae donde llega la noche, donde se alza lo inmóvil para dejar de ser carne
viva, donde musita la sangre seca: ondea en la entraña de ceniza la inminencia
de las aguas rotas y el desvelo sobre un muro antiquísimo. En el ojo, la rosa
hasta el cuello de la sed. El diente muerde el pétalo roto de los minutos
respirados.
.
Del libro: Precariedades, 2019
.
Del libro: Precariedades, 2019
©André Cruchaga
No hay comentarios:
Publicar un comentario