jueves, 19 de diciembre de 2019

AL CAP I A LA FI EL BATEC

Imagen FB de Pere Bessó





AL CAP I A LA FI EL BATEC




Al cap i a la fi el batec cau on arriba la nit, on s’alça l’immòbil per a deixar de ser carn viva, on mussita la sang seca: oneja en l’entranya de cendra la imminència de les aigües trencades i el desvetlament sobre un mur antiquíssim. A l’ull, la rosa fins al coll de la set. La dent mossega el pètal romput dels minuts respirats.
.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




AL CABO EL LATIDO




Al cabo, el latido cae donde llega la noche, donde se alza lo inmóvil para dejar de ser carne viva, donde musita la sangre seca: ondea en la entraña de ceniza la inminencia de las aguas rotas y el desvelo sobre un muro antiquísimo. En el ojo, la rosa hasta el cuello de la sed. El diente muerde el pétalo roto de los minutos respirados.
.
Del libro: Precariedades, 2019
©André Cruchaga


No hay comentarios: