jueves, 1 de abril de 2021

BATALLA CREMADA DEL SIULET│ BATALLA QUEMADA DEL SILBO

 

Imagen FB de Pere Bessó




BATALLA CREMADA DEL SIULET

 

 

Vacíame la tierra

umbría del tórax, las entrañas

que han carcomido tus labios en mitad de la comida.

Guillem Gavaldà

 

 

Malmès en la usura del pensament, qualsevol dolor deixa de ser escut al pit dels abismes sagnants. Un sent que en la ruïna del vol, quedaren buidats els espills del sanglot, i aquells sons ingenus de la tristesa. Enmig de la set de llengua de les entranyes, l’enfiladissa despentinada de l’ànsia, la fusta del cos corcada per les tantes batalles cremades del siulet de la foguera. El temps ha tornat llenguatge de fulles tot l’argent viu transfigurat de les finestres: a meitat del camí, el jute sec de la saba, les agulles de l’ombra al cor de la llegenda de les nostres venes pelegrines.

.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

.

 

BATALLA QUEMADA DEL SILBO

 

 

Vacíame la tierra

umbría del tórax, las entrañas

que han carcomido tus labios en mitad de la comida.

Guillem Gavaldà

 

 

Maltrecho en la usura del pensamiento, cualquier dolor deja de ser escudo en el pecho de los abismos sangrantes. Uno siente que en la ruina del vuelo, quedaron vaciados los espejos del sollozo, y aquellos sonidos ingenuos de la tristeza. En medio de la sed de lengua de las entrañas, la enredadera despeinada del ansia, la madera del cuerpo carcomida por las tantas batallas quemadas del silbo de la hoguera. El tiempo ha vuelto lenguaje de hojas, todo el azogue transfigurado de las ventanas: a mitad del camino, el yute seco de la savia, las agujas de la sombra en el corazón de la leyenda de nuestras venas peregrinas.

.

Del libro: ‘Fuego de llaves invisibles’, 2021

©André Cruchaga


No hay comentarios: