miércoles, 24 de febrero de 2021

LITORAL│ LITORAL

Imagen Pinterest



LITORAL

 

 

Les aigües mosseguen les ribes de la sang i avancen els cadàvers.

(Qui exerceix el seu domini en les noves del melic, en el cosmètic

instituït en la set?) —Diguem que hi ha radars en els oposats,

en el xili verd i la mostassa, diguem que hi ha antenes intel•ligents,

no com els ulls ombrívols dels bous, és clar.

Dos peixos a tot color en el tren de l’alè, en l’orgia que sostenen

les infinites partícules del planisferi;

i així, tardívol en el fang, els morrions implacables a la boca. Els àmbits

indesxifrables del nosaltres: la veu sorda com una pregària en silenci.

Després de tot, sempre som l’ombra miserable de la riba,

(vós, poesia, que et converteixes en la meua llibertat possible.)

Barataria, 2014

.

. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

 

 

 

LITORAL

 

 

Las aguas muerden las orillas de la sangre y avanzan los cadáveres.

(¿Quién ejerce su dominio en las noticias del ombligo, en el cosmético

Instituido en la sed?) —Digamos que hay radares en los opuestos,

en el chile verde y la mostaza, digamos que hay antenas inteligentes,

no como los ojos sombríos de los bueyes, claro.

Dos peces a full color en el tren del aliento, en la orgía que sostienen

las infinitas partículas del planisferio;

y así, tardío en el fango, los bozales implacables en la boca. Los ámbitos

indescifrables del nosotros: la voz sorda como una oración en silencio.

Después de todo, siempre somos la sombra miserable de la orilla,

(vos, poesía, que te conviertes en mi libertad posible.)

Barataria, 2014

.

Del libro: Primavera de arcilla

©André Cruchaga



 

No hay comentarios: