ANSIETATS
Un mira l’au en forma d’aeroplà. En qualsevol part s’és pròfug de la
pròpia ombra: (de sobte, l’espillet, espillet), mentre la soledat es precipita
al pit. Ai, dels que creuen que el món els pertany, o que ja conqueriren la
mecànica de les ablucions. Sovint els somnis s’ombregen amb la bava de la
pròpia demència; o la demència és tan estrident com el sexe sàdic. Riu-te—si
vols— de la llum dels convictes, dels que mai no hipotecaren la seua paraula,
riu-te dels unicorns. Ai, l’antropofàgia que només em deixa els monyons de la
malifetas (Hui dia és fàcil perdre’s a la intempèrie, no només als suburbis de
la pròpia consciència.) Demà restaré sempre davant de l’espill impossible de
l’esfinx de sal congelada.
Barataria, 2014
.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en
català per PERE BESSÓ
.
ANSIEDADES
Uno mira el ave en forma de aeroplano. En cualquier parte se es prófugo
de la propia sombra: (de pronto, el espejito, espejito), mientras la soledad se
precipita en el pecho. Ay, de los que creen que el mundo les pertenece, o que
ya conquistaron la mecánica de las abluciones. A menudo los sueños se sombrean
con la baba de la propia demencia; o la demencia es tan estridente como el sexo
sádico. Ríete, —si quieres— de la luz de los convictos, de los que nunca
hipotecaron su palabra, ríete de los unicornios. Ay, la antropofagia que sólo
me deja los muñones del entuerto. (Hoy en día es fácil perderse en la
intemperie, no sólo en los suburbios de la propia conciencia.) Mañana estaré
siempre frente al espejo imposible de la esfinge de sal congelada.
Barataria, 2014
.
Del libro: ‘Primavera de arcilla
©André Cruchaga
No hay comentarios:
Publicar un comentario