viernes, 5 de julio de 2019

MÓN ENUTJÓS

Imagen FB de Pere Bessó





MÓN ENUTJÓS 




En cada hoja tiembla el corazón
El mundo ha cambiado de lugar
Vicente Huidobro




Avui tremola el cor i el temps en el seu vol de cendra.
Tremola la branqueta d’alfàbega dels somnis,
l’amanyac de paret indiferent. La pluja de peixos de l’enrenou.
La ruda ofegada en el seu misteri de cresol perfumat.
Fa fred en aquests carrers espaordits de llagoteries,
confusió i clandestinitat. Hi ha instants de terror invisible.
La pedra de destrucció ens mossega els muscles,
ens precipita a fondalades congelades de por.
Darrere de la memòria resten els punys del crim i aquest destí
de malenconies que destil·la la boca.
A les cunetes, la sal decrèpita de l’avenir
i les seues fotografies indecents.
Un viu tifons d’impotència davant de tot l’irremeiable.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





MUNDO DESAPACIBLE




En cada hoja tiembla el corazón
El mundo ha cambiado de lugar
Vicente Huidobro




Hoy, tiembla el corazón y el tiempo en su vuelo de ceniza.
Tiembla la ramita de albahaca de los sueños,
el arrullo de pared indiferente. La lluvia de peces del ajetreo.
La ruda ahogada en su misterio de candil perfumado.
Hace frío en estas calles despavoridas de lisonjas,
confusión y clandestinidad. Hay instantes de terror invisible.
La piedra de destrucción nos muerde los hombros,
nos precipita a hondonadas congeladas de miedo.
Tras la memoria están los puños del crimen y ese destino
de melancolías que destila la boca.
En las cunetas, la sal decrépita del porvenir
y sus fotografías indecentes.
Uno vive tifones de impotencia ante todo lo irremediable.
.
Del libro “Estación Huidobro”, 2019
©André Cruchaga

No hay comentarios: