martes, 28 de enero de 2020

UNA VIDA NOMÉS

Imagen FB de Pere Bessó





UNA VIDA NOMÉS




Entre les parets i la memòria, una vida que respira buscant-se en la voracitat del no-res. Enfosqueix en la sepultura de la boca com jeroglífics d’un aigua llardosa. De tot l’amor, el badall que desdiu allò caminat, els estranys morts que succeeixen dia diumenge, la febre de puntetes que ens deixa el buit de la nit. (Tot el viure és per a res: una tomba, mentrestant, acaricia les pors. Un crit perllonga el caos acumulat en les obscenitats de la taula.)
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




UNA VIDA, SOLAMENTE




Entre las paredes y la memoria, una vida que respira buscándose en la voracidad de la nada. Anochece en la sepultura de la boca como jeroglíficos de un agua mugrienta. De todo el amor, el bostezo que desdice lo andado, los extraños muertos que suceden día domingo, la fiebre de puntillas que nos deja el vacío de la noche. (Todo el vivir es para nada: una tumba, entretanto, acaricia los miedos. Un grito prolonga el caos acumulado en las obscenidades de la mesa.)
.
Del libro: Precariedades, 2020
©André Cruchaga

No hay comentarios: