MIRATGE IMMINENT

Imagen FB de Pere Bessó

MIRATGE IMMINENT

Ella sempre penjada del meu llengoteig de sibarita, una altra manera de morir o viure en el sublim de l’alienació. Davant de l’autoconsciència de ser tot just miratge, la porta dessagnada de la imminència. La justa voracitat del cel estronyat d’un tall. Vivim mentre transcorre la fuga, o el mirall conjuga les nostres crepitacions. El cuc de la mort descorre tot el que ens crema. (Mai no serà igual continuar morint sense la certesa d’un cos: en l’absència, només la tossuderia de les ombres d’aquella tendresa d’infància irreal.)

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

ESPEJISMO INMINENTE

Ella siempre ahorcada en mi lengüeteo de sibarita, otra manera de morir o vivir en lo sublime de la enajenación. Ante la autoconciencia de ser apenas espejismo, la puerta desangrada de la inminencia. La justa voracidad del cielo cortado de un tajo. Vivimos mientras transcurre la fuga, o el espejo conjuga nuestras crepitaciones. El gusano de la muerte descorre todo lo que nos quema. (Nunca será igual seguir muriendo sin la certidumbre de un cuerpo: en la ausencia, solo la tozudez de las sombras de aquella ternura de infancia irreal.)

.
Del libro: Precariedades, 2020

©André Cruchaga