Imagen FB de Pere Bessó
EL
TEMPS S’AIXECA EN SEQUERES
El temps s’aixeca
en sequera d’enrunes: davall de l’alba de la nit l’esguerro de la nit i la
feblesa dels somnis penjant d’una creu fins al fèretre el desvetlament esquinça
l’aiguat dels meus ossos rese en l’abrupte del rèquiem tots els camins
enfonsats de l’espill.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
EL TIEMPO SE LEVANTA EN SEQUÍAS
El tiempo se
levanta en sequía de escombros: debajo del alba el engendro de la noche y la
flaqueza de los sueños colgando de una cruz hasta el féretro el desvelo rasga
el aguacero de mis huesos rezo en lo abrupto del réquiem todos los caminos
hundidos del espejo.
.
Del libro: ‘Metáfora del desequilibrio”, 2019
Del libro: ‘Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga
No hay comentarios:
Publicar un comentario