lunes, 4 de noviembre de 2019

EN LA LLUM QUE S’EXTINGEIX

Imagen FB de Pere Bessó





EN LA LLUM QUE S’EXTINGEIX




En la llum que s’extingeix durant la nit, l’ull del peix moribund a la gola: el circ flotant d’una abella a la finestra, moribunda en la seua ceguesa imantada. Ebri d’ombres vells, el regne enfurismat dels esperits al costat d’aquell incendi d’exorcismes. Al ritual de la fullaraca, els calendaris arrugats penjant de les portes, els espills de genolls com estranys genets d’un galop que s’allarga als fèretres. Des de la soga del vinagre, aquest joc nu dels ossos, l’incendi apagat dels taüts.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





EN LA LUZ QUE SE EXTINGUE




En la luz que se extingue durante la noche, el ojo del pez moribundo en la garganta: el circo flotante de una abeja en la ventana, moribunda en su ceguera imantada. Ebrio de viejas sombras, el reino enfurecido de los espíritus junto a aquel incendio de exorcismos. En el ritual de la hojarasca, los calendarios arrugados colgando de las puertas, los espejos de rodillas como extraños jinetes de un galope que se alarga en los féretros. Desde la soga del vinagre, este juego desnudo de los huesos, el incendio apagado de los ataúdes.
.
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga

No hay comentarios: