domingo, 3 de noviembre de 2019

EN L’OMBRA

Imagen FB de Pere Bessó





EN L’OMBRA




En l’ombra que va cap a l’oblit la llum cega del bes finit
Tot és una trèmula sendera d’aigües: el somni arrossega
totes les orfandats —vespreja reclinada la rosa a la sendera
de l’ull fugisser que es nega a esborrar les vívides paraules
del pit: el món sempre és història o sospita ací el cos
i la seua ombra d’espills trencats.
El món sempre roda al voltant de la brutícia del fred:
un peix de foc alça les seues aletes enmig de la pluja
(Cada dia algú soterra el fardell de la seua esperança en el buit.)
.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




EN LA SOMBRA




En la sombra que va hacia el olvido la luz ciega del beso fenecido
Todo es un trémulo sendero de aguas: el sueño arrastra
todas las orfandades —atardece reclinada la rosa sobre el sendero
del ojo fugitivo que se niega a borrar las vívidas palabras
del pecho: el mundo siempre es historia o sospecha ahí el cuerpo
y su sombra de espejos rotos.
El mundo siempre gira alrededor de la mugre del frío:
un pez de fuego levanta sus aletas en medio de la lluvia
(Cada día alguien entierra el fardo de su esperanza en el vacío.)
.
Del libro: Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga

No hay comentarios: