domingo, 8 de septiembre de 2019

LA PLUJA ERA DESMESURADA

Imagen Pinterest





LA PLUJA ERA DESMESURADA




La pluja era desmesurada en la meua infància: abstret al costat de la meua àvia baixàvem al riu (ara que ho recorde era un altre camí al mar) un altre sender sense badall ni rellotge ací tot el meu cos s’estremia d’alegria era enorme el singlot dels tombs i la desmesura d’aquell espill corcat per les pedres però és clar després enfosquí el país i es profanà la dignitat (un crit d’ossos amerà la consciència una mortalla començà a rebregar la carn un ocàs negre cobrí els braços)…
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





LA LLUVIA ERA DESMEDIDA




La lluvia era desmedida en mi infancia: absorto junto a mi abuela bajábamos al río (ahora que lo recuerdo era otro camino al mar) otro sendero sin bostezo ni reloj ahí todo mi cuerpo se estremecía de alegría era enorme el hipo de los tumbos y la desmesura de aquel espejo carcomido por las piedras pero claro después oscureció el país y se profanó la dignidad (un grito de huesos empapó la conciencia una mortaja empezó a estrujar la carne un ocaso negro cubrió los brazos)…
.
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga

No hay comentarios: