Imagen FB de Pere Bessó
ALS CAMINS DE LA DEMÈNCIA
als camins de la demència també el corc
mossegant-nos els ossos: en el portal del pit ja hem acumulat flordura i
fullaraca i veus aspres com la penombra d’unes monedes soterrades en la nit (de què ens val somorgullar-nos en els
records turbulents dels nostres cossos corprendre’m s al teu abdomen o als teus
mugrons ebris de candor si ara tot això és inexplicable) ara ens acompanya
la destrossa i la terrible misèria de la perversió ara necessitem el coratge
necessari per a construir un altre llenguatge i no pas aquest que ens desmembra
i brama en caos amb la seua retòrica de pàl·lida flassada.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït per PERE BESSÓ
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït per PERE BESSÓ
EN LOS CAMINOS DE LA DEMENCIA
En los caminos de
la demencia también la carcoma mordiéndonos los huesos: en el portal del pecho
ya hemos acumulado moho y hojarasca y voces ásperas como la penumbra de unas
monedas enterradas en la noche (de qué
nos sirve sumergirnos en los recuerdos turbulentos de nuestros cuerpos
sobrecogerme en tu abdomen o en tus pezones ebrios de candor si ahora todo eso
es inexplicable) ahora nos acompaña el destrozo y la terrible miseria de la
perversión ahora necesitamos el coraje necesario para construir otro lenguaje y
no éste que nos desmiembra y brama en caos con su retórica de pálida cobija.
.
Del libro: Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga
No hay comentarios:
Publicar un comentario