ENMIG DEL VERÍ DELS UDOLS

Imagen FB de Pere Bessó

ENMIG DEL VERÍ DELS UDOLS

Enmig del verí d’aquells udols vaixelles i cistells dels mercats a punt de ser assetjament infinit en l’olfacte: salta el ferment amb les seues mans de mort al compàs d’una rebel·lió sinistra hi ha fred en els fongs negres de les clavegueres i bombolles de vocals inconscients hi ha llunes de sang en el ventall dels núvols en les portes de ferro que entelen el llindar hi ha espills de goma amb contorns de pallassos i ganyotes d’excusats oxidats en el paisatge dels monts de pietat (davall de les humides infàmies un gemec sobtat de pedra contempla els lligams de la boca: unes bragues de terra mormolen en el do d’aquella terbolesa que canta urgències.)

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

ENTRE EL VENENO DE LOS AULLIDOS

Entre el veneno de los aullidos aquellos guacales y canastos de los mercados a punto de ser acoso infinito en el olfato: salta el fermento con sus manos de muerto al compás de una rebelión siniestra hay frío en los hongos negros de las alcantarillas y burbujas de vocales inconscientes hay lunas de sangre en el abanico de las nubes en las puertas de hierro que empañan el umbral hay espejos de goma con contornos de payasos y muecas de retretes oxidados en el paisaje de los montepíos (debajo de las húmedas infamias un gemido súbito de piedra contempla las ataduras de la boca: unas bragas de tierra murmuran en la dádiva de aquella turbiedad que canta urgencias.)

.
Del libro: Metáfora del desequilibrio”, 2019

©André Cruchaga