domingo, 26 de mayo de 2019

TRENCAMENT DE L’ÀNIMA

©Pintura de ©Pintura de Joan Mitchell






TRENCAMENT DE L’ÀNIMA




Caigo de mi alma.
Y me rompo en pedazos… sobre el invierno;
Vicente Huidobro




I de sobte, sagnen les pústules de la veu: no hi ha antídots per a l’ànima quan els abscessos designen el disbarat i un desperta pàl·lid de carns i amb algaravies trencades. Al costat dels hiverns fosos del crit, la sospesada veritat de les endevinalles, el trastorn de la pluja a les temples, els desenterraments a comptagotes d’un bocí d’estigmes. Caic tancat de mans com el llapis de cera de la vesprada, lívid de suors foscos, i caretes insolents en l’altra galta. Potser, sense cap formalitat, jugaré amb les puntes d’ungles de les paraules, amb cadascuna de les ferides rentades. Al final, només m’aferre a l’aigua ploguda en el suny dels pressentiments.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




ROTURA DEL ALMA




Caigo de mi alma.
Y me rompo en pedazos… sobre el invierno;
Vicente Huidobro




Y de pronto, sangran las pústulas de la voz: no hay antídotos para el alma cuando los abscesos designan el desatino y uno despierta pálido de carnes y con rotas algarabías. Junto a los inviernos derretidos del grito, la sopesada verdad de los acertijos, el trastorno de la lluvia en las sienes, los desentierros a cuentagotas de un bocado de estigmas. Caigo cerrado de manos como la crayola de la tarde, amoratado de sudores oscuros, y antifaces insolentes en la otra mejilla. Quizás, sin mayor formalidad, juegue con los pedazos de uñas de las palabras, con cada una de las heridas lavadas. Al final, sólo me aferro al agua llovida en el ceño de los pálpitos.
.
Del libro “Estación Huidobro”, 2019
©André Cruchaga
©Pintura de ©Pintura de Joan Mitchell

No hay comentarios: