lunes, 20 de mayo de 2019

POTSER EN UNA PARAULA

Imagen FB de Pere Bessó





POTSER EN UNA PARAULA




Nos frotamos las manos y reímos
Nos lavamos los ojos y jugamos
Vicente Huidobro




Deixa’m el fil de llum amagat en els teus ulls, la teua llengua de rosa
d’un mar remot, la teua pell desenredada per les meues mans.
Potser en una paraula podrem ajuntar la teua nuesa i la meua,
i cremar junts els límits captius.
Cremar la finestra d’ecos del vent i l’estany d’una llàgrima groga,
i el foc infinit que ens plou.
Ací, llançada a la intempèrie, el caragol a les mans.
Sent la sang quan es freguen els cossos: al fons la gota
de l’aiguat del dia ens trenca l’equilibri.
El temps no ens aplega per a tanta fletxa d’ulls.
Tampoc no calla la llum, mentre s’atansa el refilet als costats.
En la bogeria cap present no se sosté:
el món és una trama constant que multiplica el pols.
Qui sap si riem?
Però riem quan la llum s’obri al fruit, o al riu de les nostres meitats,
o a la llengua del somni que ens vessa.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




TAL VEZ EN UNA PALABRA




Nos frotamos las manos y reímos
Nos lavamos los ojos y jugamos
Vicente Huidobro




Déjame el hilo de luz escondido en tus ojos, tu lengua de rosa
de un mar remoto, tu piel desenredada por mis manos.
Tal vez en una palabra podamos unir la desnudez tuya y mía,
y quemar juntos los límites cautivos.
Quemar la ventana de ecos del viento y el estanque de una lágrima
amarilla, y el fuego infinito que nos llueve.
Ahí lanzada a la intemperie, el caracol en mis manos.
Oigo la sangre cuando se frotan los cuerpos: en lo hondo la gota
del aguacero del día nos quiebra el equilibrio.
El tiempo no nos alcanza para tanta flecha de ojos.
Tampoco calla la luz mientras se arrima el trino a los costados.
En la locura ningún presente se sostiene:
el mundo es una trama constante que multiplica el pulso.
¿Quién sabe si reímos?
Pero reímos cuando la luz se abre al fruto, o al río de nuestras
mitades, o a la lengua del sueño que nos derrama.

Del libro “Huidobro redivivo”, 2019
©André Cruchaga

No hay comentarios: