PAISATGE INCERT

Imagen FB de Pere Bessó

PAISATGE INCERT

Per més infatigable que siga la devoció per les begònies,
l’hostilitat llaurà el seu llit, amb tots els objectes de llauror
de la traïdoria. Amb tots els estris de la memòria.
Després, per què tant d’odi com un colp dins del somriure,
a l’hora del desdejuni, durant la dansa dels vitralls,
en l’alegria de l’ànima,
quan l’albor murmura en el seu onatge matiner,
quan la respiració vol deixar de banda l’aclaparament i els armaris
de la nit en la seua ebrietat de cendra? No endevine els espills
entre tants fantasmes, dins del meu propi paisatge de voltes inútil.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

PAISAJE INCIERTO

Por más infatigable que sea la devoción por las begonias,
la hostilidad aró su cauce, con todos los objetos de labranza
de la alevosía. Con todos los aperos de la memoria.
Luego, ¿por qué tanto odio como un golpe dentro de la sonrisa,
a la hora del desayuno, durante la danza de los vitrales,
en la alegría del alma,
cuando el albor murmura en su oleaje matutino,
cuando la respiración quiere dejar de lado el agobio y los armarios
de la noche en su embriaguez de ceniza? No adivino los espejos
entre tantos fantasmas, dentro de mi propio paisaje a veces inútil.

Del libro: Precariedades, 2019

©André Cruchaga