VESPRA DE L’ABÍS

Imagen FB de Pere Bessó

VESPRA DE L’ABÍS

Uns altres seran els que desxifren, endinsant-se en els meus precipicis,
l’escalfred i les raons del vòmit, la grip dels muiracs,
la porcellana del crepuscle, tot el que es tornà desequilibri
i sospita, vigílies permanents.
En cada letargia que produiren els masegaments d’aquest trànsit
sense treva, tot l’unt acumulat dels ofecs,
les mosques vetlant el suïcidi,
les mans amb el seu arbre de cansament. Les llums cremades del cel.
En el trànsit del xal, les paraules i el seu foc transitori.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

VÍSPERA DEL ABISMO

Otros serán los que descifren, adentrándose en mis precipicios,
el escalofrío y las razones del vómito, la gripe de los murciélagos,
la porcelana del crepúsculo, todo cuanto se volvió desequilibrio
y sospecha, vigilias permanentes.
En cada letargo que produjeron los magullones de este tránsito
sin tregua, todo el tizne acumulado de los ahogos,
las moscas velando el suicidio,
las manos con su árbol de cansancio. Las luces quemadas del cielo.
En el tránsito del cordero, las palabras y su fuego transitorio.

Del libro: Precariedades, 2019

©André Cruchaga