martes, 2 de abril de 2019

PERPETUÏTAT DE L’INVISIBLE

Imagen FB de Pere Bessó





PERPETUÏTAT DE L’INVISIBLE




An unexpected door
of bliss for me, which grew to seem
Far surer than before…
Thomas Hardy




Te n’anares cada dia fent paraula al meu laberint, suma d’ocells llunyans. Sempre primordial en les mans d’aigua, del quadern de la súplica. Era imperatiu indagar en les asimetries de l’ambigüitat, obrir el teu cos jove com una deu infinita. En el tòtem propalat de la saliva, aquella collita tendra de l’aurora. La fugida de mel en la geometria de la nit sovint era la síl·laba sobtada del reverber; més enllà del bosc agre de les supersticions, els llocs de la memòria que sempre es refan. En la veu del foc, tot es refusa a morir. 
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




PERPETUIDAD DE LO INVISIBLE




An unexpected door
of bliss for me, which grew to seem
Far surer than before…
Thomas Hardy




Cada día te fuiste haciendo palabra en mi laberinto, suma de pájaros distantes. Siempre primordial en las manos de agua, del cuaderno de la súplica. Era imperativo indagar en las asimetrías de la ambigüedad, abrir tu cuerpo joven como un manantial infinito. En el tótem propalado de la saliva, aquella cosecha tierna de la aurora. La fuga de miel en la geometría de la noche, solía ser la súbita sílaba del reverbero; más allá del bosque agrio de las supersticiones, los lugares de la memoria que siempre convalecen. En la voz del fuego, todo se rehúsa a morir.
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga

No hay comentarios: