AQUIETAMENT

Imagen FB de Pere Bessó

AQUIETAMENT

Em perd en aquest assaig d’assossegar tota la nit. Ara em retrac tota la pluja romasa en silenci, la llum remota i el pa sord davant dels meus ulls. Com discorren els abrulls damunt dels meus braços; tot just ací, els records i els llavis secs, l’avidesa de la sang, aquietada en el vague onatge de les temples. Ningú no es queda: ambdós partim, en no habitar un en el somni de l’altre. Tot deixa de ser quan decreix l’ardiment, quan el tacte és la veu del desterrament i l’espill ja no justifica la claredat. Passem, de l’ambrosia, a ser només abandó, o ànimes més enllà d’aventures demencials. D’aquell tròpic copiós, vós esponja de la meua set…
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

ACALLAMIENTO

Me pierdo en ese intento de sosegar toda la noche. Ahora me reprocho toda la lluvia quedada en silencio, la luz remota y el pan sordo frente a mis ojos. Cómo discurren los abrojos sobre mis brazos; apenas aquí, los recuerdos y los labios secos, la avidez de la sangre, acallada en el vago oleaje de las sienes. Nadie se queda: ambos partimos, al no habitar uno, en el sueño del otro. Todo deja de ser cuando decrece el ardimiento, cuando el tacto es la voz del destierro y el espejo ya no justifica la claridad. Pasamos, de la ambrosía, a ser sólo abandono, o almas más allá de aventuras demenciales. De aquel trópico copioso, vos esponja de mi sed…
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019

©André Cruchaga