jueves, 21 de marzo de 2019

NIT PLENA

Imagen FB de Pere Bessó





NIT PLENA




Que siga el mateix vent el que avui ens acaricie quan ens cansem de ser ací en aquesta pau sepulcral d’ossos freds. De vegades només vull que anticipem aquest misteri, i que l’irreversible no ennuvole la partida, ni canvie de lluna el tremolor del cor, ni emmudesca la set de la boca. Hi ha un riu que desgasta les aigües fosques del camí i una ombra d’ocell trist en el racó de l’alé. (Per si de cas, guarde entre les mans, l’última branqueta d’encens del penúltim ensomni.)
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




NOCHE PLENA




Que sea el mismo viento el que hoy nos acaricie cuando nos cansemos de estar aquí en esta paz sepulcral de huesos fríos. A veces sólo quiero que anticipemos ese misterio, y que lo irreversible no nuble la partida, ni cambie de luna el temblor del corazón, ni enmudezca la sed de la boca. Hay un río que desgasta las aguas oscuras del camino y una sombra de pájaro triste en el rincón del aliento. (Por si acaso, guardo entre las manos, la última ramita de incienso del penúltimo ensueño.)
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga

No hay comentarios: