Imagen FB de Pere Bessó
NIT PLENA
Que siga el mateix
vent el que avui ens acaricie quan ens cansem de ser ací en aquesta pau
sepulcral d’ossos freds. De vegades només vull que anticipem aquest misteri, i
que l’irreversible no ennuvole la partida, ni canvie de lluna el tremolor del
cor, ni emmudesca la set de la boca. Hi ha un riu que desgasta les aigües
fosques del camí i una ombra d’ocell trist en el racó de l’alé. (Per si de cas, guarde entre les mans,
l’última branqueta d’encens del penúltim ensomni.)
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
NOCHE PLENA
Que sea el mismo
viento el que hoy nos acaricie cuando nos cansemos de estar aquí en esta paz
sepulcral de huesos fríos. A veces sólo quiero que anticipemos ese misterio, y
que lo irreversible no nuble la partida, ni cambie de luna el temblor del
corazón, ni enmudezca la sed de la boca. Hay un río que desgasta las aguas
oscuras del camino y una sombra de pájaro triste en el rincón del aliento. (Por si acaso, guardo entre las manos, la
última ramita de incienso del penúltimo ensueño.)
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga
No hay comentarios:
Publicar un comentario