CONFITURES

©Pintura de Vincent Van Gogh

CONFITURES

The tasteful crematorium door
Shuts out for some the furnace roar…
John Betjeman

I ens quedàrem ací, suplicants de boques i ocells i portes, com nens cecs en el punt negre de l’horitzó. Des de dins vèiem el cadàver que avançava en els salms; un drenatge de gos espectral cap a un camí d’àrids buits, un destí amb forats amagats, un foc de sal errant al voltant dels ulls. Enmig de tants tambors de cranis, el país estrany que resplendeix entre les mosques, o el crit d’ungles nòmades als murs de la boira. (Un, per cert, aprén a expirar enmig de l’oferta i demanda, entre la dissimulació i els residus de confitures en les andanes o dels crematoris amb les seues fragàncies ràncies.)

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

CONFITURES

The tasteful crematorium door
Shuts out for some the furnace roar…
John Betjeman

Y nos quedamos ahí, suplicantes de bocas y pájaros y puertas, como niños ciegos en el punto negro del horizonte. Desde dentro veíamos el cadáver que avanzaba en los salmos; un dreno de perro espectral hacia un camino de áridos vacíos, un destino con agujeros agazapados, un fuego de errante sal alrededor de los ojos. Entre tantos tambores de cráneos, el país extraño que resplandece entre las moscas, o el grito de uñas nómadas en los muros de la niebla. (Uno, por cierto, aprende a expirar en medio de la oferta y demanda, entre el disimulo y los residuos de confituras en los andenes o de los crematorios con sus fragancias rancias.)

.
Del libro “Vallejo dream”, 2019

©André Cruchaga

©Pintura de Vincent Van Gogh