Imagen FB de Pere Bessò
GEOGRAFIA DE LA SOSPITA
Per la boca, el toll de paraules inútils, els pretèrits
que traspuen astorats el volum de les consignes de l’odi.
Res de nou en aquesta geografia empouada en la sospita.
Res de nou en la duplicitat de les desraons, en l’ornament
crític dels caps sense horitzó cert.
A la invocació no es distingeixen els excessos cecs de l’esdevenir,
ni la novel·la negra on es maleeixen els dies.
Damunt de la taula hi ha tenebrosos ganivets i goles desesperades,
i trossos de foscor resplendent.
Cauen els somnis malalts d’insomni i de clandestinitats
vehements i desencontres: no hi ha afrodisíacs per a rentar meteors,
ni arrels que sostinguen la saliva del moment.
Algú des de la foscor crema les portes i els ulls.
En la filagarsa d’argila, el ferment o la bromera
dels cansaments de la història, els carnissers de la por.
Supose que no cal signar autògrafs davant de la nova
matrona de lavabos, amb tot i el risc de les animositats.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
A la invocació no es distingeixen els excessos cecs de l’esdevenir,
ni la novel·la negra on es maleeixen els dies.
Damunt de la taula hi ha tenebrosos ganivets i goles desesperades,
i trossos de foscor resplendent.
Cauen els somnis malalts d’insomni i de clandestinitats
vehements i desencontres: no hi ha afrodisíacs per a rentar meteors,
ni arrels que sostinguen la saliva del moment.
Algú des de la foscor crema les portes i els ulls.
En la filagarsa d’argila, el ferment o la bromera
dels cansaments de la història, els carnissers de la por.
Supose que no cal signar autògrafs davant de la nova
matrona de lavabos, amb tot i el risc de les animositats.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
GEOGRAFÍA DE LA SOSPECHA
Por la boca, el charco de palabras inútiles, los pretéritos
que exudan azorados el volumen de las consignas del odio.
Nada nuevo en esta geografía empozada en la sospecha.
Nada nuevo en la duplicidad de las sinrazones, en el ornamento
crítico de las cabezas sin horizonte cierto.
En la invocación no se distinguen los excesos ciegos del devenir,
ni la novela negra donde se maldicen los días.
Sobre la mesa hay tenebrosos cuchillos y desesperadas gargantas,
y trozos de oscuridad resplandeciente.
Caen los sueños enfermos de insomnio y de clandestinidades
vehementes y desencuentros: no hay afrodisíacos para lavar
meteoros, ni raíces que sostengan la saliva del momento.
Alguien desde la oscuridad quema las puertas y los ojos.
En la hilacha de arcilla, el fermento o el espumarajo
de los cansancios de la historia, los carniceros del miedo.
Supongo que no es necesario firmar autógrafos ante la nueva
matrona de lavabos, con todo y el riesgo de las animosidades.
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga
No hay comentarios:
Publicar un comentario