miércoles, 13 de febrero de 2019

FRAGOR DEL CINISME

Imagen FB de Pere Bessó





FRAGOR DEL CINISME




Sempre serem fred enmig de la fullaraca, ombra i quimera
de l’infinit, llum fingida, lúgubre tragèdia de la història.
Serem simple fotografia de festeigs i proclames,
estèril laboriositat de la impotència, massa de secrecions fútils
i ressentiments.

Res de nou al lloc que ja coneixem, llevat dels guardians
dels canelobres de l’alba, els fanals dels malsons,
fins i tot la desmemòria que acompanya els bafs.

Un es farta de les fartades que vomita el camí de l’esdevenir.

Un es farta d’escoltar les mateixes penitències:
la manca de veracitat dels mamífers, de l’estupidesa progressiva
i de la ficció de les finestres a l’hora de les contradiccions.

Per cert, ací, convivim diàriament amb el cinisme.

El seu rictus es tal que no requereix de cap sinagoga…
.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




FRAGOR DEL CINISMO




Seremos siempre frío en medio de la hojarasca, sombra y quimera
del infinito, fingida luz, lúgubre tragedia de la historia.
Seremos simple fotografía de festejos y proclamas,
estéril laboriosidad de la impotencia, masa de secreciones fútiles
y resentimientos.

Nada nuevo en el sitio que ya conocemos, salvo los guardianes
de los candelabros del alba, los faroles de las pesadillas,
incluso la desmemoria que acompaña los vahos.

Uno se harta de los hartados que vomita el camino del devenir.

Uno se harta de escuchar las mismas penitencias:
la falta de veracidad de los mamíferos, de la estupidez progresiva
y de la ficción de las ventanas a la hora de las contradicciones.

Por cierto, aquí, convivimos diariamente con el cinismo.

Su rictus es tal que no requiere de ninguna sinagoga…
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga

No hay comentarios: