miércoles, 13 de febrero de 2019

EXPOSICIÓ VETLADA

Imagen FB de Pere Bessó





EXPOSICIÓ VETLADA




En un instant, tota la remor es torna resquill en l’alé.
Un gos llepa la mortalla de les meues nines mentre acomoda
la secreció dels seus ressentiments.
(La realidad s’ha tornat un xancre de retòriques sinistres.)
Ho sé perquè la mendicitat té carta de ciutadania,
i els raonaments han passat a últim pla.

Entre tanta mania titubeja l’establishment de poder, però també
se’ns tracta de vendre un altre paradís com a zona de confort,
(i aquesta és una discussió que s’ha d’esterilitzar),
més enllà de les vetlades polítiques programàtiques.
El somni, llavors, oneja com una matrona embogida
a l’hora del part, o com un carrer en rebel·lió i sense semàfors.
Així aquest país maleït per tantes asimetries.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESÓS




EXPOSICIÓN VELADA




En un instante, todo el rumor se torna esquirla en el aliento.
Un perro lame la mortaja de mis pupilas mientras acomoda
la secreción de sus resentimientos.
(La realidad se ha tornado un chancro de retóricas siniestras.)
Lo sé porque la mendicidad tiene carta de ciudadanía,
y los razonamientos han pasado a último plano.

Entre tanta manía titubea el establishment de poder, pero también
se nos trata de vender otro paraíso como zona de confort,
(y esa es una discusión que necesita esterilizarse),
más allá de las veladas políticas programáticas.
El sueño, entonces, ondula como una matrona enloquecida
a la hora del parto, o como una calle en rebelión y sin semáforos.
Así este país maldito por tantas asimetrías.
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga

No hay comentarios: