martes, 8 de enero de 2019

PRIMERA HUMITAT

Imagen FB de Pere Bessó





PRIMERA HUMITAT 




Veia el teu cos vessat en mi des de l’alba amb la seua música de veler. I era dogma el miratge aclaparador d’aquella humitat dúctil de la filigrana. (Sé que cremava en la seua profanació l’aliança del conjur, el preludi dual de la íntima conquesta. Era la il·luminació, no del caliu, sinó del matí desitjat del cos. Hi havia en la combustió, un eco infinit d’aquella veu, una harmònica encesa de glops.)


Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




HUMEDAD PRIMERA




Veía tu cuerpo derramado en mí desde el alba con su música de velero. Y era dogma el espejismo abrumador de aquella humedad dúctil de la filigrana. (Sé que ardía en su profanación la alianza del conjuro, el preludio dual de la íntima conquista. Era la iluminación, no del rescoldo, sino de la mañana deseada del cuerpo. Había en la combustión, un eco de aquella voz infinito, una armónica encendida de sorbos.)

Del libro “Paradise road”, 2019
©André Cruchaga

No hay comentarios: