miércoles, 19 de diciembre de 2018

RUÏNES

Imagen FB de Pere Bessó





RUÏNES




Res no és diferent: El carrer tancat dels ulls i el món amb la seua pell aspra —el món del cos entre les mans—: aquest que habita en la boca de la mort. Sonen, al voltant, les setmanes espellades i les impureses, una pluja fosca, com la cega bellesa de les coses. De vegades, com la presó del crit que ens desperta a deshores. A les mans s’endureixen els buits i el gos apedregat del zel i la càrcer d’esperança de l’instant. (Duc al coll els murals de cendra de l’ombra i la violenta ferradura dels cementiris amuntegats. Mentre dorm es cremen les ciutats i emergeix la bèstia de tile com un bosc salvatge.)

Només té sentit la ferocitat de la batalla de les bijuteries i la bellesa opaca del rovell als ossos.
Creuen entre llengües murmurants, els embolcallants malbarataments de l’esclafit. Sé, després de tanta rauxa, que el fred és una altra eternitat, un altre espill agonitzant del fred.

La memòria, per cert, sap de tots els ossos desnuats en la contratapa de l’ocell de llàntia desnonat. 

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





RUINAS




Nada es diferente: la calle cerrada de los ojos y el mundo con su piel áspera —el mundo del cuerpo entre las manos—: ese que habita en la boca de la muerte. Suenan, alrededor, las semanas desolladas y las impurezas, una lluvia oscura, como la ciega belleza de las cosas. A veces, como la prisión del grito que nos despierta a deshoras. En las manos se endurecen los vacíos y el perro apedreado del celo y la cárcel de esperanza del instante. (Ando a cuestas los murales de ceniza de la sombra y la violenta herradura de los cementerios hacinados. Mientras duermo se queman las ciudades y emerge la bestia de tile como un bosque salvaje.)

Sólo tiene sentido la ferocidad de la batalla de las bisuterías y la hermosura opaca de la herrumbre en los huesos.

Cruzan entre lenguas murmurantes, los envolventes desperdicios del chasquido. Sé, después de tanto arrebato, que el frío es otra eternidad, otro espejo agonizante del frío.

La memoria, por cierto, sabe de todos los huesos desanudados en la contratapa del pájaro de hojalata desahuciado.

Del libro: “Antípodas del espejo”, 2018
©André Cruchaga

No hay comentarios: