Imagen FB de Pere Bessó
RUÏNES
Res no és
diferent: El carrer tancat dels ulls i el món amb la seua pell aspra —el món
del cos entre les mans—: aquest que habita en la boca de la mort. Sonen, al
voltant, les setmanes espellades i les impureses, una pluja fosca, com la cega
bellesa de les coses. De vegades, com la presó del crit que ens desperta a
deshores. A les mans s’endureixen els buits i el gos apedregat del zel i la
càrcer d’esperança de l’instant. (Duc al
coll els murals de cendra de l’ombra i la violenta ferradura dels cementiris amuntegats.
Mentre dorm es cremen les ciutats i emergeix la bèstia de tile com un bosc
salvatge.)
Només té sentit la
ferocitat de la batalla de les bijuteries i la bellesa opaca del rovell als
ossos.
Creuen entre
llengües murmurants, els embolcallants malbarataments de l’esclafit. Sé,
després de tanta rauxa, que el fred és una altra eternitat, un altre espill
agonitzant del fred.
La memòria, per
cert, sap de tots els ossos desnuats en la contratapa de l’ocell de llàntia
desnonat.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
RUINAS
Nada es diferente: la calle cerrada
de los ojos y el mundo con su piel áspera —el mundo del cuerpo entre las
manos—: ese que habita en la boca de la muerte. Suenan, alrededor, las semanas
desolladas y las impurezas, una lluvia oscura, como la ciega belleza de las
cosas. A veces, como la prisión del grito que nos despierta a deshoras. En las
manos se endurecen los vacíos y el perro apedreado del celo y la cárcel de
esperanza del instante. (Ando a cuestas
los murales de ceniza de la sombra y la violenta herradura de los cementerios
hacinados. Mientras duermo se queman las ciudades y emerge la bestia de tile
como un bosque salvaje.)
Sólo tiene sentido la ferocidad de la
batalla de las bisuterías y la hermosura opaca de la herrumbre en los huesos.
Cruzan entre lenguas murmurantes, los
envolventes desperdicios del chasquido. Sé, después de tanto arrebato, que el
frío es otra eternidad, otro espejo agonizante del frío.
La memoria, por cierto, sabe de todos
los huesos desanudados en la contratapa del pájaro de hojalata desahuciado.
Del libro: “Antípodas del espejo”, 2018
©André Cruchaga
No hay comentarios:
Publicar un comentario