Imagen FB de Pere Bessó
PRECIPITACIÓ
Ofeguen la respiració aquestes aigües de la pulsió quan entre al suburbi cardinal de les illades. Repte a les fosques damunt de l’ombra de la gespa: ací s’estimba la sang i esculpeix el rellotge les seues hores d’argent viu. S’afona el cel en l’estany del sexe i clava el somni les seues esferes de viatger. Trencat el pit, el braser de l’altar és boca profanada, voraç i descomunal el desvari. També és cruel aquest joc quan s’esdevé la desolació i la tristesa. (En tot hi ha una memòria tardívola als ulls, fossa la rosa retallada de la pressa. Després, la falda sense trens i el cadàver groc de les flassades. De vegades només l’oblit i el seu obstinat part. O alguna turbulència en l’estiatge de l’entrecella.)
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
PRECIPITACIÓN
Ahogan la respiración estas aguas de la pulsión cuando entro al suburbio cardinal de los ijares. Repto a oscuras sobre la sombra del césped: ahí se despeña la sangre y esculpe el reloj sus horas de azogue. Se hunde el cielo en el lago del sexo y clava el sueño sus esferas de viajero. Roto el pecho, el brasero del altar es boca profanada, voraz y descomunal el desvarío. También es cruel este juego cuando deviene la desolación y la tristeza. (En todo hay una memoria tardía en los ojos, fosa la rosa cercenada del apremio. Después, el regazo sin trenes y el cadáver amarillo de las cobijas. A veces sólo el olvido y su obstinado parto. O alguna turbulencia en el estiaje del entrecejo.)
.
Del libro: “Antípodas del espejo”, 2018
Del libro: “Antípodas del espejo”, 2018
©André Cruchaga
No hay comentarios:
Publicar un comentario