Imagen FB de Pere Bessó
EXPIACIÓ DE LA FAM
Las lluvias estancadas de mis sueños
se han cubierto de musgo.
Jacobo Fijman
Transgredit el paradís i els paisatges de la tendresa, ens queden com a amulet les rampes dels soterranis i la seua inexplicable fam d’expiació. No és rara la llengua de molsa de l’indemne, ni les aigües iracundes dels somnis, ni l’acte d’immolar-se a la intempèrie de la usura. (Sempre amaguem els quaderns grocs del batec i els minuts de balcons efímers acomiadant-se de les fissures de la roba íntima. Res no ofrenem per a redimir-nos davant de l’ull desgastat en el seu embadaliment de nit diürna.) Aquella pluja és una pedra en la memòria. O una ombra severitat cremada en la pell. O una ferida de sal que es disbarata en els grisos.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
EXPIACIÓN DEL HAMBRE
Las lluvias estancadas de mis sueños
se han cubierto de musgo.
Jacobo Fijman
Transgredido el paraíso y los paisajes de la ternura, nos quedan como amuleto los calambres de los sótanos y su inexplicable hambre de expiación. No es rara la lengua de musgo de lo indemne, ni las aguas iracundas de los sueños, ni el acto de inmolarse en la intemperie de la usura. (Siempre ocultamos los cuadernos amarillos del pálpito y los minutos de balcones efímeros despidiéndose de las fisuras de la ropa íntima. Nada ofrendamos para redimirnos ante el ojo desgastado en su embeleso de noche diurna.) Aquella lluvia es una piedra en la memoria. O una sombra de abrasada severidad en la piel. O una herida de sal que se devanea en los grises.
Del libro: “Antípodas del espejo”, 2018
©André Cruchaga
No hay comentarios:
Publicar un comentario