sábado, 19 de mayo de 2018

DESTÍ FIDEL

Imagen cogida de FB






DESTÍ FIDEL



A Elena Buldum




De fam en fam també es van incendiant els camins: copula l’alba en la migració de les paraules. Benaurades les sabates diàfanes perquè elles revelen la rosa inabastable de la llum. I aquests asfalts que desborden l’alé.

En l’ala verda de la boira, el temps arquejat de les acaballes, malgrat la voluntat d’infinit del camí. (Ulls i peus aletegen a la sinagoga del poema, entre el vent i les branques de l’ànima.)

Dins de la veu el destí i les llavors que guarda el pit.

De vegades només calla l’ànima davant de la flama i, com San Juan de la Cruz, un va acumulant oblits en la fugida. O consumint-se en pau l’entranya.

La paraula serà sempre aquest vast esquinçament de pupil·les.

(Ara ho sé, quan faig recompte dels ocells i les deshores impossibles de ruboritzar.)

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





FIEL DESTINO



A Elena Buldum





De hambre en hambre también se van incendiando los caminos: copula el alba en la migración de las palabras. Bienaventurados los zapatos diáfanos porque ellos desvelan la rosa inabarcable de la luz. Y esos asfaltos que desbordan el aliento.

En el ala verde de la niebla, el tiempo arqueado de postrimerías, pese a la voluntad de infinito del camino. (Ojos y pies aletean en la sinagoga del poema, entre el viento y las ramas del alma.)

Dentro de la voz el destino y las semillas que guarda el pecho.

A veces sólo calla el alma frente a la llama y, como San Juan de la Cruz, uno va acumulando olvidos en la huida. O consumiéndose en paz la entraña.

La palabra será siempre, ese vasto desgarramiento de pupilas.

(Ahora lo sé cuando hago recuento de los pájaros y las deshoras imposibles de sonrojar.)

De “Poemas del descreimiento”, 2018.
© André Cruchaga
© Pinterest

No hay comentarios: