lunes, 16 de abril de 2018

ULL DE LA CLAU

Imagen cogida del FB de Pere Bessó





ULL DE LA CLAU




Perdut l’ull de la clau entre les ombres de la illada retuda en el turment: la memòria polsant en la nuesa trencada que abraça el silenci. (El cos dels somnis a la mitjanit.)

—Cap adins, el temps i les seues mossegades. Els acords vivents de la flassada, l’ombra que reviu en l’enrenou del tacte.

Així es de cega la nit i tot el sentit de l’arbre ple.

(Un s’enlluerna amb totes les aigües que corren des del fons del possible. Vasta pluja mossegant l’entranya.)

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




OJO DE LLAVE




Perdido el ojo de la llave entre las sombras del ijar rendido en el tormento: la memoria pulsante en la desnudez rota que abraza el silencio. (El cuerpo de los sueños en la medianoche.)

—Hacia dentro, el tiempo y sus mordeduras. Los acordes vivientes de la cobija, la sombra que se vive en la algarabía del tacto.

Así es de ciega la noche y todo el sentido del árbol lleno.

(Uno se deslumbra con todas las aguas que corren desde el fondo de lo posible. Vasta lluvia mordiendo la entraña.)

De “Poemas del descreimiento”, 2018.
© André Cruchaga

No hay comentarios: