Imagen cogida del FB de Pere Bessó
ULL DE LA CLAU
Perdut
l’ull de la clau entre les ombres de la illada retuda en el turment: la
memòria polsant en la nuesa trencada que abraça el silenci. (El cos dels somnis a la mitjanit.)
—Cap
adins, el temps i les seues mossegades. Els acords vivents de la flassada,
l’ombra que reviu en l’enrenou del tacte.
Així
es de cega la nit i tot el sentit de l’arbre ple.
(Un s’enlluerna amb totes
les aigües que corren des del fons del possible. Vasta pluja mossegant
l’entranya.)
Poema d’ANDRÉ
CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
OJO DE LLAVE
Perdido
el ojo de la llave entre las sombras del ijar rendido en el tormento: la
memoria pulsante en la desnudez rota que abraza el silencio. (El cuerpo de los sueños en la medianoche.)
—Hacia
dentro, el tiempo y sus mordeduras. Los acordes vivientes de la cobija, la
sombra que se vive en la algarabía del tacto.
Así
es de ciega la noche y todo el sentido del árbol lleno.
(Uno se deslumbra con
todas las aguas que corren desde el fondo de lo posible. Vasta lluvia mordiendo
la entraña.)
De
“Poemas del descreimiento”, 2018.
©
André Cruchaga
No hay comentarios:
Publicar un comentario