Imagen cogida del FB de Pere Bessó
FINESTRA D’OMBRES
Sobre
l’ocell infinit i indivisible, el ressò gris de la cendra.
Sense
l’heretgia és impossible espolsar-se les pors, desamarrar
les fúries del cos, arraconar el càntir de la indiferència.
Damunt
de les tapieres el pinzell de calç de la vesprada.
Els
delictes del dia mirant-nos amb una mica de nostàlgia, mentre
les divinitats despleguen el seu catecisme de tova.
En
algun antre, els proxenetes a mercé dels seus delmes,
del
cel promés, o de la seua voracitat enardida.
Poema d’ANDRÉ
CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
VENTANA DE SOMBRAS
Sobre
el pájaro infinito e indivisible, el eco gris de la ceniza.
Sin
la herejía es imposible sacudirse los miedos, desamarrar
las furias del cuerpo, arrinconar el cántaro de la indiferencia.
Sobre
los tapiales el pincel de cal de la tarde.
Los
delitos del día mirándonos con alguna nostalgia, mientras
las divinidades desenrollan su catecismo de adobe.
En
algún antro, los proxenetas a merced de sus diezmos,
del
cielo prometido, o de su voracidad enardecida.
De
“Poemas del descreimiento”, 2018.
©
André Cruchaga
No hay comentarios:
Publicar un comentario