jueves, 4 de junio de 2020

ESTAT DE TENSIÓ

Imagen Pinterest






ESTAT DE TENSIÓ




En aquesta vena trencada, només la bogeria, o la seua tensa corda de niló al voltant de la gola. Ens supuren els carrers i el seu huracà darrere de les parets. I les seues mirades esbargides d’antre i la pols obstinada dels morts. Ací, una mena d’infern minuciosament dissenyat com un ganivet d’immensa orfandat. A estones ens fa mal la reverberació de les mans del suïcida, o del dèspota, les seues paraules escaldades, el seu riure de llum absent. (Amb tot, procure rentar el greix diluït de la darrera ranera gravada a l’espill; de tornada, al xiprer del teu pubis, aquella alba derruïda en la soledat de les randes.)
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





ESTADO DE TENSIÓN





En esta vena rota, solo la locura, o su tensa cuerda de nylon alrededor de la garganta. Nos supuran las calles y su huracán detrás de las paredes. Y sus esparcidas miradas de antro y el polvo obstinado de los muertos. Aquí, una especie de infierno minuciosamente diseñado como un cuchillo de inmensa orfandad. A ratos nos duele la reverberación de las manos del suicida, o del déspota, sus palabras escaldadas, su risa de luz ausente. (Con todo, procuro lavar la grasa desleída del último estertor grabado en el espejo; de regreso, al ciprés de tu pubis, aquella alba derruida en la soledad de los encajes.)

.
Del libro: Umbral de la sospecha, 2020.
©André Cruchaga

martes, 2 de junio de 2020

AIGÜES TÈRBOLES

Imagen FB de Pere Bessó





AIGÜES TÈRBOLES




I a la nit, ebri de cadenes, pense en el cor moradenc
del cresol endeble que beu els meus ulls.
No em serveix la roba, ni l’esperanca en aquesta filada
de foscor, ni la respiració intensa del remot, ni els objectes
que amb prou feines veig mentre transcorren les aigües tèrboles de la terra.
—Una llosa de martell colpeja insistentment el corc.
A estones són inevitables els sorolls dels bacinets i els colps
del carrer sense que es diluesquen en els engolidors.
Tracte d’oblidar els malsons que masteguen els meus somnis.
En resum, corren a la meua esquena les finestres grogues d’un fred
de cadàvers, d’una foscor que es remunta a la meua infantesa.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




AGUAS TURBIAS




Y en la noche, ebrio de cadenas, pienso en el corazón amoratado
del candil endeble que bebe mis ojos.
No me sirve la ropa, ni la esperanza en esta alambrada
de oscuridad, ni la respiración intensa de lo remoto, ni los objetos
que apenas veo mientras transcurren las aguas turbias de la tierra.
—Una losa de martillo golpea insistentemente la carcoma.
A ratos son inevitables los ruidos de las bacinicas y los golpes
de la calle sin que se diluyan en los tragantes.
Intento olvidar las pesadillas que mastican mis sueños.
En resumen, corren a mi espalda, las ventanas amarillas de un frío
de cadáveres, de una oscuridad que se remonta a mi infancia.
.
Del libro: Umbral de la sospecha, 2020.
©André Cruchaga

lunes, 1 de junio de 2020

FOSCOR DEL PAÍS

Imagen FB de Pere Bessó





FOSCOR DEL PAÍS




Ja se sent la forma del fred en les orelles i les sinagües de trementina en l’olfacte. Damunt del pit aquells pins imperdibles de l’ànsia i l’ocote d’ocell escorxat. El país es va fent d’ossos, dol i desamors: ara reverdeix les serradures de les pregàries, mentre la càpsula del paradís no resisteix el congost. A estones, aquell pessebre és una mortalla anticipada, o només un espill de nuesa fragmentada. Als carrers, la fam com aranya de cavall, tal un adagi que guarda un riu de laments.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





OSCURIDAD DEL PAÍS




Ya se siente la forma del frío en las orejas y las naguas de trementina en el olfato. Sobre el pecho aquellos pinos imperdibles del ansia y el ocote de pájaro desollado. El país se va haciendo de huesos, luto y desamores: ahora reverdece el aserrín de las plegarias, mientras la cápsula del paraíso no resiste el desfiladero. A ratos, aquel pesebre es una mortaja anticipada, o solo un espejo de fragmentada desnudez. En las calles, el hambre como araña de caballo, tal un adagio que guarda un río de lamentos.
.
Del libro: Umbral de la sospecha, 2020.
©André Cruchaga

domingo, 31 de mayo de 2020

TOSSUDERIA

Imagen FB de Pere Bessó





TOSSUDERIA




Ens plou aquesta tossuderia dels ulls que es perden en la llunyania. Cada vegada, fan mal els salms de la nit i la successiva gangrena de les campanes i aquests dies que irrompen com parets escaldades. La boca ens incita a mossegar l’all del crit que ens xiuxiueja en l’alba a la deriva. En el darrer somni de la mosca efímera, la bellesa ens colpeja just on el cuc somorgolla els taüts del buit. Després, el temps i les seues tapisseries disfressades de tendresa.
.
Poema d’ ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




TERQUEDAD




Nos llueve esta terquedad de los ojos que se pierden en la lejanía. Cada vez, duelen los salmos de la noche y la sucesiva gangrena de las campanas y estos días que irrumpen como paredes escaldadas. La boca nos incita a morder el ajo del grito que nos susurra en el alba a la deriva. En el último sueño de la mosca efímera, la belleza nos golpea justo donde el gusano, sumerge los ataúdes del vacío. Después el tiempo y sus tapicerías disfrazadas de ternura.
.
Del libro: Umbral de la sospecha, 2020.
©André Cruchaga