sábado, 16 de noviembre de 2019

DIES DE FANGAR

Imagen FB de Pere Bessó





DIES DE FANGAR




If anybody ask about me
Just tell 'em I walked out on…
Chester Arthur Burnett




Dies de fangars cauen als meus ulls com fuetades de lava; després descendeixen com bordells de boira i mosseguen aquest drama de ser només paradoxa. Cada instant té la seua propia fusteria. De vegades només vague en l’ambigüitat de les sabates i sóc incapaç d’impugnar els records. En cada batalla reconec els espills foscos, els enderrocs i el sutge de les morgues. A la nit i sense rellevament, es feren les ferides i els ganivets i aquests somnis que mai no netejaren les aigües sinó que prolongaren el buit de l’asfíxia.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





DÍAS DE CIÉNAGA




If anybody ask about me
Just tell 'em I walked out on…
Chester Arthur Burnett




Días de ciénagas caen en mis ojos como latigazos de lava; luego descienden como lupanares de niebla y muerden este drama de ser solo paradoja. Cada instante tiene su propia carpintería. A veces solo vago en la ambigüedad de los zapatos y soy incapaz de impugnar los recuerdos. En cada batalla reconozco los espejos oscuros, los escombros y el tizne de las morgues. En la noche y sin relevo, se hicieron las heridas y los cuchillos y esos sueños que nunca limpiaron las aguas sino que prolongaron el hueco de la asfixia.
.
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga

COM A LA ILLADA DE LA NIT

Imagen FB de Pere Bessó





COM A LA ILLADA DE LA NIT




Take anything you want from me,
You can take anything, anything.
Stevie Ray Vaughan




Com a la illada de la nit, els ocells morts de l’arc del cel o el ventall de pedra al manubri dessagnat de l’espera. —No digues res dels armaris amb teranyines corcats pel silenci: davant de tanta absència, només puc assassinar el calendari i engolir la bilis dels minuts. En algun racó repica avariat el paradís; de vegades els ullals de les parets i el seu baf de cadàver anuncien els focs del subsòl. Mentre un bordell d’insectes puja al meu cos, la boira acolora la meua entranya.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





COMO EN EL IJAR DE LA NOCHE




Take anything you want from me,
You can take anything, anything.
Stevie Ray Vaughan




Como en el ijar de la noche, los pájaros muertos del arco iris o el abanico de piedra en el manubrio desangrado de la espera. —No digas nada de los armarios con telarañas carcomidos por el silencio: ante tanta ausencia, solo puedo asesinar el calendario y tragar la bilis de los minutos. En algún rincón repica averiado el paraíso; a veces los colmillos de las paredes y su vapor de cadáver, anuncian los fuegos del subsuelo. Mientras un burdel de insectos sube a mi cuerpo, la bruma colorea mi entraña.
.
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga


viernes, 15 de noviembre de 2019

DANSEN ELS TATUATGES

Imagen FB de Pere Bessó





DANSEN ELS TATUATGES




You can't go out tonight, that's too many nights in a row
Albert King




Dansen els tatuatges de la nit fosca i la seua pirotècnia en l’òrbita dels ulls: una lluna de basalt fon la brea sobre el desig abrasant dels rituals apocalíptics. En la pirotècnia de la boira, els somnis estesos com la sonoritat d’un litoral convuls. En el raucar del bassal de tinta, la gola xipolleja en la fogata de les lluernes. Ací clava el seu fibló el vent fins a fer un eixam de cendra o un tòtem possés de forcats al cos. (A la vorera de les pupil·les les hèlixs de la rosa fins al coll.)
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




DANZAN LOS TATUAJES




You can't go out tonight, that's too many nights in a row
Albert King




Danzan los tatuajes de la noche oscura y su pirotecnia en la órbita de los ojos: una luna de basalto derrite la brea sobre el deseo abrasante de los rituales apocalípticos. En la pirotecnia de la bruma, los sueños extendidos como la sonoridad de un litoral convulso. En el croar del charco de tinta, la garganta chapotea en la fogata de las luciérnagas. Ahí clava su aguijón el viento hasta hacer un enjambre de ceniza o un poseso tótem de arados en el cuerpo. (En la acera de las pupilas las hélices de la rosa hasta el cuello.)
.
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga

APRENGUÍ A LLEGIR EN LA FALDA

Imagen FB de Pere Bessó





APRENGUÍ A LLEGIR EN LA FALDA




Sé de cielos que estallan en rayos, sé de trombas,
resacas y corrientes; sé de noches… del Alba
exaltada como una bandada de palomas.
Arthur Rimbaud




Aprenguí a llegir en la falda de la nit i ací els teus braços de foguera atordida, vitrall de lluerna. Entre una ombra i una altra, l’espill ennuvolat de la pluja i aquells anys com una hèlix o tren en marxa. De vegades el paisatge era inabastable com la claredat vacil·lant del vol pretés. Ara ho sé, polsosos els meus ulls de desordre i firmament. Sé de l’abecedari i les lectures que clamen en caure la vesprada. Sé de tot el fracàs que m’esguita els engonals i de la precarietat que mai no m’emancipa. Hui o demà, sempre, l’ocell demacrat dansat al costat del mussol.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




APRENDÍ A LEER EN EL REGAZO




Sé de cielos que estallan en rayos, sé de trombas,
resacas y corrientes; sé de noches… del Alba
exaltada como una bandada de palomas.
Arthur Rimbaud




Aprendí a leer en el regazo de la noche y ahí tus brazos de hoguera aturdida, vitral de luciérnaga. Entre una sombra y otra, el espejo nublado de la lluvia y aquellos años como una hélice o tren en marcha. A veces el paisaje era inasible como la claridad titubeante del vuelo pretendido. Ahora lo sé, polvosos mis ojos de desorden y firmamento. Sé del abecedario y las lecturas que claman al caer la tarde. Sé de todo el fracaso que me salpica las ingles y de la precariedad que nunca me emancipa. Hoy o mañana, siempre, el pájaro demacrado danzado junto al búho.
.
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga