viernes, 15 de noviembre de 2019

APRENGUÍ A LLEGIR EN LA FALDA

Imagen FB de Pere Bessó





APRENGUÍ A LLEGIR EN LA FALDA




Sé de cielos que estallan en rayos, sé de trombas,
resacas y corrientes; sé de noches… del Alba
exaltada como una bandada de palomas.
Arthur Rimbaud




Aprenguí a llegir en la falda de la nit i ací els teus braços de foguera atordida, vitrall de lluerna. Entre una ombra i una altra, l’espill ennuvolat de la pluja i aquells anys com una hèlix o tren en marxa. De vegades el paisatge era inabastable com la claredat vacil·lant del vol pretés. Ara ho sé, polsosos els meus ulls de desordre i firmament. Sé de l’abecedari i les lectures que clamen en caure la vesprada. Sé de tot el fracàs que m’esguita els engonals i de la precarietat que mai no m’emancipa. Hui o demà, sempre, l’ocell demacrat dansat al costat del mussol.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




APRENDÍ A LEER EN EL REGAZO




Sé de cielos que estallan en rayos, sé de trombas,
resacas y corrientes; sé de noches… del Alba
exaltada como una bandada de palomas.
Arthur Rimbaud




Aprendí a leer en el regazo de la noche y ahí tus brazos de hoguera aturdida, vitral de luciérnaga. Entre una sombra y otra, el espejo nublado de la lluvia y aquellos años como una hélice o tren en marcha. A veces el paisaje era inasible como la claridad titubeante del vuelo pretendido. Ahora lo sé, polvosos mis ojos de desorden y firmamento. Sé del abecedario y las lecturas que claman al caer la tarde. Sé de todo el fracaso que me salpica las ingles y de la precariedad que nunca me emancipa. Hoy o mañana, siempre, el pájaro demacrado danzado junto al búho.
.
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga

No hay comentarios: