lunes, 5 de octubre de 2020

DOLOR│ DOLOR

 

Imagen FB de Pere Bessó



DOLOR

 

 

On es troben les teues mans, desapareix el fantasma de la pena. — De vegades, el sanglot em sacseja la gola. A les meues ulleres hia ha cucs de tristesa i bocins amargs de colors destenyits que revelen la seua rara recança. També hi ha camins secs com vestigis d’un ocell negre en les ales del qual s’alça una llàgrima d’orfandat.

.

. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

 

 

DOLOR

 

 

Donde estén tus manos, desaparece el fantasma de la pena. —A veces, el sollozo sacude mi garganta. En mis ojeras hay gusanos de tristeza y pedazos amargos de colores desteñidos que desvelan su rara pesadumbre. También hay caminos secos como vestigios de un pájaro negro en cuyas alas se levanta una lágrima de orfandad.

.

Del libro: “Lejanías rotas”, 2020

©André Cruchaga


domingo, 4 de octubre de 2020

VEU DELS TEUS ULLS│ VOZ DE TUS OJOS

Imagen FB de Pere Bessó





VEU DELS TEUS ULLS

 

  

Al marge dels xiprers, l’empremta dels teus ulls. Aquella edat clavada al foc, els carrers i el seu pixum nocturn, tots dos trencats com un ganivet inexorable enmig de tants ocells negres i difusos. Els teus ulls, només els teus ulls en Wagner o Schumann, una escriptura en els meus buits, una veu nua que mai no s’esvaeix, immediata a un campanar d’ales, fang a l’ombra de la meua illa.

.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

 

 

VOZ DE TUS OJOS

 

 

Al margen de los cipreses, la huella de tus ojos. Aquella edad clavada en el fuego, las calles y su orina nocturna, ambos rotos como un cuchillo inexorable en medio de tantos pájaros negros y difusos. Tus ojos, solo tus ojos en Wagner o Schumann, una escritura en mis vacíos, una voz desnuda que nunca se desvanece, inmediata a un campanario de alas, barro en la sombra de mi isla.

.

Del libro: “Lejanías rotas”, 2020

©André Cruchaga


 

sábado, 3 de octubre de 2020

TEMPS INSOMNE│ TIEMPO INSOMNE

 

Imagen FB de Pere Bessó




TEMPS INSOMNE

 

 

Un dia, només un dia, mirar set i ferida al temps dels cansaments, degollat el batec com un camí tallat en els forats del minut. Sí, només un dia de desvetlaments sonant en el suc gris del silenci, en la pluja dura dels meus braços freds. (Tot ha estat com una rosa que es mustiga a l’aguait, mans buides al carbó de la nit.)

.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

 

 

TIEMPO INSOMNE

 

 

Un día, un solo día, mirar sed y herida al tiempo de los cansancios, degollado el latido como un camino cortado en los agujeros del minuto. Sí, un solo día de desvelos sonando en el zumo gris del silencio, en la lluvia dura de mis brazos fríos. (Todo ha sido como una rosa que se marchita en la espera, manos vacías en el carbón de la noche.)

.

Del libro: “Lejanías rotas”, 2020

©André Cruchaga


PERFUM DE TARDOR│ PERFUME DE OTOÑO

Imagen FB de Pere Bessó




PERFUM DE TARDOR

 

 

Com un mar que sent la teua geografia, aquesta joia de peixos a l’espill: bracegen els meus ulls al camí empinat de les teues vellositats: aquesta alba despintada pel vent, la llum nua que sent a la boca. Només la llum i la seua blana remor de fam. (Només jo i la serp perplexa dels meus somnis quan ja tot gaudi restà vessat a l’horitzó.)

.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

 

 

PERFUME DE OTOÑO

 

 

Como un mar que huele a tu geografía, esta alegría de peces en el espejo: bracean mis ojos en el camino empinado de tus vellosidades: es alba despeinada por el viento, la luz desnuda que siento en la boca. Solo la luz y su blando murmullo de hambre. (Solo yo y la serpiente perpleja de mis sueños cuando ya todo gozo quedó derramado en el horizonte.)

.

Del libro: “Lejanías rotas”, 2020

©André Cruchaga