lunes, 27 de enero de 2020

PRIMAVERA INSOSTENIBLE

Imagen FB de Pere Bessó





PRIMAVERA INSOSTENIBLE




I he d’anar amb aquesta tardor al damunt, sense deixar de pensar en la primavera d’aquell sospir que resta en la desembocadura de les dents. Al voltant de l’arbreda que ens il·lumina, el vent que renaix als pètals del remot: sagna la malenconia del cos i el degoteig de l’ànsia, tot nu, als ulls. Peixos llunyans mosseguen el silenci de la matinada fugitiva. El tall dels límits fa crepitar l’anatomia de la carn.
.
Poema d'ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




PRIMAVERA INSOSTENIBLE




Y he de andar con este otoño a cuestas, sin dejar de pensar en la primavera de aquel suspiro que permanece en la desembocadura de los dientes. Alrededor de la arboleda que nos alumbra, el viento que renace en los pétalos de lo remoto: sangra la melancolía del cuerpo y el goteo del ansia, desnudo, en los ojos. Peces remotos muerden el silencio de la madrugada fugitiva. El filo de los límites hace crepitar la anatomía de la carne.
.
Del libro: Precariedades, 2020
©André Cruchaga


AL·LEGORIA

Imagen FB de Pere Bessó





AL·LEGORIA




A la finestra hi ha distàncies remotes com els dies insomnes de les aigües del cel. També un rusc de foc que creua els meus segles de boira. Allà, el teu sexe com l’al·legoria d’un pantà en la seua profunditat indicible. Dins de la vagina de l’espill, l’ànima blava de la meua ceguesa i les distintes cremors que propicia el record.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





ALEGORÍA




En la ventana hay distancias remotas como los días insomnes de las aguas del cielo. También una colmena de fuego que cruza mis siglos de bruma. Allá, tu sexo como la alegoría de un pantano en su profundidad indecible. Dentro de la vagina del espejo, el alma azul de mi ceguera y las distintas quemaduras que propicia el recuerdo.
.
Del libro: Precariedades, 2020
©André Cruchaga

domingo, 26 de enero de 2020

IMATGES DARRERE DE L’AIRE

Imagen Pinterest





IMATGES DARRERE DE L’AIRE




En cada camí, —els d’ahir i els d’ara—, el treball fosc del que dorm dins del pols. En plena respiració, ve el remot i aquest corc que es deixa veure per la finestra. (De vegades és violent el coàgul d’ales que jau al mont negre de la mirada: com pols en la llengua, la terra de la teua veu i la fúria de les teues cuixes. Tot és la mateixa ombra que s’evapora en l’animal de fum de la història.)
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




IMÁGENES DETRÁS DEL AIRE




En cada camino, —los de ayer y los de ahora—, el trabajo oscuro de lo que duerme dentro del pulso. En plena respiración, viene lo remoto y esa carcoma que se deja ver a través de la ventana. (A veces es violento el coágulo de alas que yace en el monte negro de la mirada: como polvo en la lengua, la tierra de tu voz y la furia de tus muslos. Todo es la misma sombra que se evapora en el animal de humo de la historia.)
.
Del libro: Precariedades, 2020
©André Cruchaga

ACÍ ÉS ON VIVIM

Imagen FB de Pere Bessò






ACÍ ÉS ON VIVIM




Viurem sempre ací com el gos arran de la finestra de la vesprada. En la sal bategant dels dards la pedra foguera del fred mossegant les illades. Sé que en la túnica de l’ànima hi ha coses encara no proscrites: la foscor trencadissa del país i aquest anar-nos-en cada dia cap a tantes respiracions mutilades. Davant de la humitat que s’obri als ulls, les parpelles es resignen a la seua lògica demencial.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




AQUÍ VIVIMOS




Viviremos siempre aquí como el perro al ras de la ventana de la tarde. En la sal palpitante de los dardos el pedernal del frío mordiendo los ijares. Sé que en la túnica del alma hay cosas no proscritas todavía: la oscuridad quebradiza del país y este marcharnos cada día hacia tantas respiraciones mutiladas. Ante la humedad que se abre en los ojos, los párpados se resignan a su lógica demencial.
.
Del libro: Precariedades, 2020
©André Cruchaga