martes, 10 de diciembre de 2019

CÒDOLS

Imagen FB de Pere Bessó





CÒDOLS




Transcorregudes les setmanes, responem al rovell dels ferros.
Allà, la ironia de las menudeses, el silenci impossible de trobar:
una harmònica que no erre en les contradiccions del verdet,
                                            ni en la suor del cos resolt com un riu.
.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




GUIJARROS




Transcurridas las semanas, respondemos a la herrumbre de los hierros.
Allí, la ironía de las menudencias, el silencio imposible de encontrar:
una armónica que no yerre en las contradicciones del moho,
                                             ni en el sudor del cuerpo resuelto como un río.


©André Cruchaga

lunes, 9 de diciembre de 2019

RESINA

Imagen FB de Pere Bessó





RESINA




En l’arrugat olfacte de la resina, la matèria del deliri,
la tremolor de la fecunditat sobre el tall de la llum.
Per si fora poc, el meu ofici no té a veure només amb les paraules,
sinó amb aquest desvari de la trementina enmig del bosc.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




RESINA




En el arrugado olfato de la resina, la materia del delirio,
el temblor de la fecundidad sobre el filo de la luz.
Por si fuera poco, mi oficio no tiene que ver sólo con las palabras,
sino con ese desvarío de la trementina en pleno bosque.

©André Cruchaga

SOBRETAULA

Imagen FB de Pere Bessó





SOBRETAULA




Sempre ho sabí: la sal és sinònim d’orfandat. Aquella sal
que resta enfonsada en el darrer revòlver de la gàbia del cadàver.
I per molt que el vent assegure neteja de mocadors,
la taca de salmorra queda per a la següent lectura de la sobretaula.
Com més llig la fragància de la roba,
el destí més semblara que repeteix les lliçons del dia a dia:
el ruc laboriós ofrena la seua ràfega d’auguris.
                                             L’argila endevina el seu proper vol
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




SOBREMESA




Lo supe siempre: la sal es sinónimo de orfandad. Aquella sal
que permanece hundida en el último revólver de la jaula del cadáver.
Y por más que el viento asegure limpieza de pañuelos,
la mancha de salmuera queda para la siguiente lectura de la sobremesa.
Cuanto más leo la fragancia de la ropa,
el destino pareciera que repite las lecciones del día a día:
la colmena laboriosa ofrenda su ráfaga de augurios.
                                                            La arcilla adivina su futuro vuelo

©André Cruchaga

domingo, 8 de diciembre de 2019

FLAMA

Imgen FB de Pere Bessó





FLAMA




Em deixes inventar mars i camins, solemne perversitat del gaudi,
allà on la follia clava lluernes de sofre,
frontisses d’una ciutat impacient, cos de la meua incertesa.
L’arquetip és el nostre silenci, eixirem, per fi, il·lesos?
La sorpresa sempre madura al besllum del silenci.
—Vós, el primer encens
dels meus ulls, l’ofec en la proa de la fuga. El foc redó
                                                       amb les seues dents lleugeres.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




LLAMA




Me dejas inventar mares y caminos, solemne perversidad del goce,
ahí donde la locura clava luciérnagas de azufre,
bisagras de una ciudad impaciente, cuerpo de mi incertidumbre.
El arquetipo es nuestro silencio, ¿saldremos, por fin, ilesos?
El asombro siempre madura al trasluz del silencio.
—Vos, el primer incienso
de mis ojos, el ahogo en la proa de la fuga. El fuego redondo
                                                                    con sus dientes ligeros.

©André Cruchaga