SEMPRE ÉS UNA MENA D’ENDEVINALLA

Imagen FB de Pere Bessó

SEMPRE ÉS UNA MENA D’ENDEVINALLA

Sempre és una mena d’endevinalla mirar-te en la gota que rebufa als cascos de l’animal confús de la línia que espia el vòrtex d’aquell pa nostre dels contraris falsificats en l’aurora —un riu del monòleg fatigat del futur i el seu limbe de parpelles líquids un riu davant de l’epitafi d’un melic amb estries de saliva mentre l’ull juga a ser ala i les mans un peix en l’alta muntanya del cabdell.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

SIEMPRE ES UNA SUERTE DE ACERTIJO

Siempre es una suerte de acertijo mirarte en la gota que respinga sobre los cascos del animal confuso de la línea que espía el vórtice de aquel pan nuestro de los contrarios falsificados en la aurora —uno ríe del monólogo fatigado del futuro y su limbo de párpados líquidos uno ríe frente al epitafio de un ombligo con estrías de saliva mientras el ojo juega a ser ala y las manos un pez en la alta montaña del ovillo.

.
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019

©André Cruchaga