SOBRETAULA

Imagen FB de Pere Bessó

SOBRETAULA

Sempre ho sabí: la sal és sinònim d’orfandat. Aquella sal
que resta enfonsada en el darrer revòlver de la gàbia del cadàver.
I per molt que el vent assegure neteja de mocadors,
la taca de salmorra queda per a la següent lectura de la sobretaula.
Com més llig la fragància de la roba,
el destí més semblara que repeteix les lliçons del dia a dia:
el ruc laboriós ofrena la seua ràfega d’auguris.
                                             L’argila endevina el seu proper vol
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

SOBREMESA

Lo supe siempre: la sal es sinónimo de orfandad. Aquella sal
que permanece hundida en el último revólver de la jaula del cadáver.
Y por más que el viento asegure limpieza de pañuelos,
la mancha de salmuera queda para la siguiente lectura de la sobremesa.
Cuanto más leo la fragancia de la ropa,
el destino pareciera que repite las lecciones del día a día:
la colmena laboriosa ofrenda su ráfaga de augurios.
                                                            La arcilla adivina su futuro vuelo

©André Cruchaga