martes, 27 de abril de 2021

FOU COM VEURE EL MAR A LA MEUA BOCA│ FUE COMO VER EL MAR EN MI BOCA

 

Imagen FB de Pere Bessó




FOU COM VEURE EL MAR A LA MEUA BOCA

 

 

Nada sabía del mar.

Seguro se afanaba con la imagen de la espuma y

confundía las anémonas y el cielo.

José Kozer

 

 

El mar coincideix amb tot el camí refet en la fugacitat desesperada de la despulla: criden totes les distàncies que xiuxiuegen en l’escuma, els rails de sal interminable com cels que mossega l’escuma. Res no digueres del cadàver anticipat en el rostre d’aquell somni quasibé mut a la boca, del símil de fragor entre peixos de pedra i filferros. Jo només volia els teus braços en aquesta selva d’estels de llauna, el goig pelegrí del vent, una mà clara com un sol d’estiu. Sí, només volia despullar-me del crit i de la retòrica dels buits. La teua primera nuesa fou com veure el mar deslligat a la meua boca.

.

. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

.

 

FUE COMO VER EL MAR EN MI BOCA

 

 

Nada sabía del mar.

Seguro se afanaba con la imagen de la espuma y

confundía las anémonas y el cielo.

José Kozer

 

 

El mar coincide con todo lo desandado en la fugacidad desesperada del despojo: gritan todas las distancias que susurran en la espuma, los rieles de sal interminable como cielos que muerde la espuma. Nada dijiste del cadáver anticipado en el rostro del aquel sueño casi mudo en la boca, del símil de fragor entre peces de piedra y alambres. Yo solo quería tus brazos en esta selva de cometas de hojalata, el júbilo peregrino del viento, una mano clara como un sol de verano. Sí, solo quería despojarme del grito y de la retórica de los vacíos. Tu primera desnudez fue como ver el mar suelto en mi boca.

.

Del libro: ‘Fuego de llaves invisibles’, 2021

©André Cruchaga


No hay comentarios: