viernes, 30 de abril de 2021

FESTÍ D’ANDRÒMINES│ FESTÍN DE CACHIVACHES

 

Imagen FB de Pere Bessó



FESTÍ D’ANDRÒMINES

 

 

A la par dels buits, el temps amb la seua memòria de sal i el refugi

de la memòria exposats a l’èter del magma dels malsons.

Davant de la finitud vessada dels objectes, tot l’inaudit que cap

en una cicatriu, l’ull ferotge en ple dia de les fotos quotidianes.

Al voltant de l’ombra, les traces corroïdes de les mans,

Les bacinetes portàtils dels somnis, els excusats de fusta esquerpa:

en l’arbre pintat del coneixement, saltes els carrers amb les seues portes

tancades, tancaments de ferro repetits com el batec.

En tota la raó no caben els espills nodrits d’imatges,

ni l’amenaça rigorosa de la nit, ni la innocència d’un pany.

Més enllà del núvol subterrani de la follia, la humitat

de les impureses, l’os petrificat de la deterioració, el cap desèrtic

dels somnis, el cuc podrit del sobrenatural.

En tots els carrers caminen éssers estranys, velocitats descompostes,

i un festí famolenc d’andròmines i empedrats de propaganda.

Al peu dels fanatismes, hi ha escenaris ocults i taules enguantades

de sinestres dentadures i anònims alfabets d’illetrats.

.

. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduít en català per PERE BESSÓ

.

 

FESTÍN DE CACHIVACHES

 

 

A la par de los vacíos, el tiempo con su memoria de sal y el refugio

de la memoria expuestos al éter del magma de las pesadillas.

Ante la finitud derramada de los objetos, todo lo inaudito que cabe

en una cicatriz, el ojo feroz en pleno día de las fotos cotidianas.

Alrededor de la sombra, las huellas corroídas de las manos,

las bacinicas portátiles de los sueños, los retretes de madera huraña:

en el árbol pintado del conocimiento, saltas las calles con sus puertas

cerradas, encierros de hierro repetidos como el pálpito.

En toda la razón no caben los espejos nutridos de imágenes,

ni la amenaza rigurosa de la noche, ni la inocencia de una cerradura.

Más allá de la nube subterránea de la locura, la humedad

de las impurezas, el hueso petrificado del deterioro, la cabeza desértica

de los sueños, el gusano podrido de lo sobrenatural.

En todas las calles caminan seres extraños, velocidades descompuestas,

y un festín hambriento de cachivaches y empedrados de propaganda.

Al pie de los fanatismos, hay escenarios ocultos y mesas enguantadas

de siniestras dentaduras y anónimos alfabetos de iletrados.

.

Del libro: ‘Fuego de llaves invisibles’, 2021

©André Cruchaga


No hay comentarios: