miércoles, 13 de enero de 2021

BREU SOMNI│ BREVE SUEÑO

 

Imagen Pinterest




BREU SOMNI

 

 

Al davall de les rajoles, totes les il•lusions fredes. Les algues d’hivern

afonades en el fragor dels records.

(Titubege davant de la sal que brolla dels caragols, mossegue cada porta

que em recorda el mar i l’escuma emmurallada pel ziga-zaga.)

En algun moment el bracejar es tornà fragor maleït: so de tèrbols

calendaris, críptics llits del suny.

Malalt ja d’ultratges, aquest perverteix els traus de l’horitzó

i fa de la veu, pútrids manuals de tombes.

A la falsia fúnebre del sol, els fruits pervertits del ferment

de la nit i aquell rebombori en dies impertinents.

I aquelles aigües i diaris i llibres, amb la seua tipografia

de mons interiors, mitigant el tedi de les ones del breu somni.

San Francisco, CA, 2013

.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

 

 

 

BREVE SUEÑO

 

 

Debajo de las baldosas, todas las ilusiones frías. Las algas de invierno

hundidas en el fragor de los recuerdos.

(Titubeo frente a la sal que brota de los caracoles, muerdo cada puerta

que me recuerda el mar y la espuma amurallada por el zigzagueo.)

En algún momento el bracear se tornó fragor maldito: sonido de turbios

calendarios, crípticos cauces del ceño.

Enfermo ya de ultrajes, ésta pervierte los ojales del horizonte

y hace de la voz, pútridos manuales de tumbas.

Al doblez fúnebre del sol, los frutos pervertidos del fermento

de la noche y aquel jolgorio en días impertinentes.

Y aquellas aguas y periódicos y libros, con su tipografía

de mundos interiores, mitigando el tedio de las olas del breve sueño.

San Francisco, CA, 2013

.

Del libro: ‘Primavera de arcilla’

©André Cruchaga


No hay comentarios: