miércoles, 13 de enero de 2021

SENSACIÓ D’EMPREMTA│ SENSACIÓN DE HUELLA

 

Imagen Pinterest



SENSACIÓ D’EMPREMTA

 

 

En la floració de les escates, les aigües residuals dels viaductes.

(Tot somni infructuós acaba sent una ferida de la mida

d’un fèretre, malgrat l’impressionant que resulta el State Park.)

El temps devasta les arrels, fins que l’aire abat els cossos;

quan la desmesura llepa àdhuc el granit,

tot és idèntic als ulls devorats dels grisos al pit.

—Al llarg de les precipitacions, el pas apurat de les formigues,

Aquesta mena de pupil•les trencades enmig de la runa.

Més ençà del terror que ens produeixen les boques brutes, els dies horribles

comptats, un a un, amb els dits.

Un ocell entre els arbustos constata el tràfec i els teulats

detinguts de les cases victorianes de Haight-Ashbury.

San Francisco, CA, 2013

.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

 

 

 

SENSACIÓN DE HUELLA

 

 

En la floración de las escamas, las aguas residuales de los viaductos.

(Todo sueño infructuoso acaba siendo una herida del tamaño

de un féretro, pese a lo impresionante que resulta el State Park.)

El tiempo devasta las raíces, hasta que el aire derriba los cuerpos;

cuando la desmesura lame hasta el granito,

todo es idéntico a los ojos devorados de los grises en el pecho.

—A lo largo de las precipitaciones, el paso apurado de las hormigas,

esta suerte de pupilas rotas en medio del escombro.

Más acá del terror que nos producen las bocas sucias, los días horribles

contados, uno a uno, con los dedos.

Un pájaro entre los arbustos constata el tráfago y los techos

detenidos de las casas victorianas de Haight-Ashbury.

San Francisco, CA, 2013

.

Del libro: ‘Primavera de arcilla’

©André Cruchaga


No hay comentarios: