jueves, 17 de diciembre de 2020

SINGLOT D’IMPACIÈNCIES│ HIPO DE IMPACIENCIAS

 

Imagen Pinterest



SINGLOT D’IMPACIÈNCIES

 

 

Era la mateixa humitat als ulls, el mateix cel que sonava

a grisos, la mateixa enfiladissa de borrissols entre els dits.

Un singlot de impaciències l’animal de la follia.

Una placenta de peus foscos en el formigueig endimoniat

del llenç de vocals enmig de les cames.

Ací l’arpó als genolls del crit, refugi de cornises.

Davant de la perplexitat d’un viatge de cendra, l’espantall

inexorable del destí.

El midó de culpes que sempre culmina en destrosses.

Pense en el confús abecedari dels forats i  en el dèbil

pètal que serveix de vestit en aquest restar a senyes del fum.

A estones un voltor de runes és la més grata companyia

en aquest desassossec de la ferida.

No sé, doncs, si hi ha una lluna diferent d’aquesta ombra d’espill

que veig caminant en el cresol de la vesprada.

.

. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

 

 

 

HIPO DE IMPACIENCIAS

 

 

Era la misma humedad en los ojos, el mismo cielo que sonaba

a grises, la misma enredadera de vellos entre los dedos.

Un hipo de impaciencias el animal de la locura.

Una placenta de pies oscuros en el hormigueo endiablado

del lienzo de vocales en medio de las piernas.

Ahí el arpón a las rodillas del grito, refugio de cornisas.

Ante la perplejidad de un viaje de ceniza, el espantapájaros

inexorable del destino.

El almidón de culpas que siempre culmina en destrozos.

Pienso en el confuso abecedario de los agujeros y en el débil

pétalo que sirve de traje en este estar a señas del humo.

A ratos un buitre de escombros es la más grata compañía

en este desasosiego de la herida.

No sé, pues, si existe una luna diferente a esta sombra de espejo

que veo caminando en el candil de la tarde.

.

Del libro: “Invención de la espera”, 2020

©André Cruchaga


No hay comentarios: