jueves, 17 de diciembre de 2020

ACOLLIMENT│ ACOGIMIENTO

 

Imagen Pinterest




ACOLLIMENT

 

 

Estranye, per cert, els cementiris i la vella estació de trens de la meua infància: els morts sempre toca deixar-los viure amarats de nostàlgia. Calm és el paisatge en el degoteig extrem de les al•leluies. En la destrossa de genolls, els espills sagnen sarpats de sal. “Ombra o veritat que creua melodiosa, sentim els nostres peus paralitzats”…

.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

 

 

 

ACOGIMIENTO

 

 

Extraño, por cierto, los cementerios y la vieja estación de trenes de mi infancia: a los muertos siempre hay que dejarlos vivir empapados de nostalgia. Calmo es el paisaje en el goteo extremo de los aleluyas. En el destrozo de rodillas, los espejos sangran puñados de sal. “Sombra o verdad que cruza melodiosa, sentimos nuestros pies paralizados”…

.

Del libro: “Invención de la espera”, 2020

©André Cruchaga


No hay comentarios: