viernes, 27 de noviembre de 2020

PÀGINA INSÒLITA│PÁGINA INSÓLITA

Imagen Pinterest



PÀGINA INSÒLITA

 

 

I sí, damunt de la pàgina trencada del tren de la son, oberts els vagons

arriba la subtil ironia de l’insòlit.

La dentadura que dansa en l’acordió d’un trepant,

un saltamartí de gotes famolenques es precipita als cantons

del coll fins a tornar-se una ràfega funerària.

A estones em perc en el vidre d’aigua que pesa als meus muscles:

potser dispers, com trossets de temps,

potser a l’inrevès com ombra subvertida,

potser només mur o so,

coixí d’asfalt en la broma.

Mai no puc desxifrar el monòleg dels malsons,

ni el paladar d’asfalt en l’ungla de navalles del sexe solitari,

ni el tro promès a les vores del desastre

quan una fossa de tinta és un monument sense barres.

Des de la porta cap a dins, el taüt de les paraules

simulant un horitzó d’aleteigs cecs.

.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

 

 

PÁGINA INSÓLITA

 

 

Y sí, sobre la página rota del tren del sueño, abiertos los vagones

llega la sutil ironía de lo insólito.

La dentadura que danza en el acordeón de un taladro,

un saltamontes de gotas hambrientas, se precipita en las esquinas

del cuello hasta convertirse en una ráfaga funeraria.

A ratos me pierdo en el vidrio de agua que pesa en mis hombros:

tal vez disperso, como pedacitos de tiempo,

tal vez al revés como sombra subvertida,

tal vez solo muro o sonido,

almohada de asfalto en la bruma.

Nunca puedo descifrar el monólogo de las pesadillas,

ni el paladar de asfalto en la uña de navajas del sexo solitario,

ni el trono prometido en las orillas del desastre

cuando una fosa de tinta, es un monumento sin mandíbulas.

Desde la puerta hacia dentro, el ataúd de las palabras

simulando un horizonte de aleteos ciegos.

.

Del libro: “Invención de la espera”, 2020

©André Cruchaga


 

No hay comentarios: